Fragments de l’article introductori dels curadors de l’obra: “Cartografia i agrimensura a Catalunya i Balears al segle XIX: un balanç” [p. 11-25].

Aquest llibre recull les comunicacions presentades al 2n Seminari d’història de la cartografia anomenat Cartografia i agrimensura a Catalunya i Balears al segle XIX, que transcorregué a la seu de l’Institut Cartogràfic de Catalunya els dies 20 i 21 d’octubre de 2010. Va obrir el Seminari i obre també el llibre, una ponència de Concepción Camarero Bullón sobre ”Planimetría catastral de Madrid, Villa y Corte de los siglos XVIII y XIX” [p 29-48]. Una visió de conjunt del desenvolupament de la cartografia cadastral madrilenya serveix d’introducció per a emmarcar l’estat de la qüestió i permet d’apreciar la desigualtat d’iniciatives i resultats respecte dels territoris estudiats de Catalunya i Balears.

A continuació, el llibre segueix la mateixa estructura que l’adoptada al Seminari i que gira al voltant de tres àmbits: 1) la formació dels geòmetres; 2) la pràctica professional dels geòmetres; i 3) la cartografia cadastral com a eina de recerca.

La primera part és dedicada a la formació tècnica dels agrimensors de la segona meitat del segle XIX. Aplega quatre treballs. Els tres primers són dedicats a analitzar l’evolució de l’ensenyament de l’agrimensura en diversos instituts provincials de Catalunya. El primer, realitzat per Jesús Burgueño, tracta la història d’aquest ensenyament a l’Institut de Lleida [p. 49-66]; el segon, obra de José Ignacio Muro, la dels instituts de Tarragona i Tortosa [p. 67-86]; i el tercer, elaborat per Francesc Nadal, la de l’Institut de Barcelona [p. 87-102]. Aquests treballs constitueixen una continuació dels ja publicats per J. Burgueño i F. Nadal l’any 2009 sobre l’ensenyament de l’agrimensura als instituts de Figueres i Girona i l’any 2008 sobre l’Escola de Belles Arts de Barcelona, i vénen a completar la recerca duta a terme des de fa uns quants anys sobre l’ensenyament de l’agrimensura a Catalunya durant la segona meitat del segle XIX. Una recerca que ens ha proporcionat un coneixement força detallat dels principals aspectes educatius d’aquest ensenyament, de manera que a hores d’ara sabem quins van ser els centres educatius implicats en aquest ensenyament, el professorat encarregat de la seva docència, els manuals de topografia i agrimensura emprats, l’instrumental científic disponible, el nombre d’alumnes matriculats i els títols d’agrimensura expedits. Tanca aquest àmbit un treball de Luis Urteaga sobre el professorat de l’Escuela del Catastro, creada a Madrid l’any 1859 [p. 103-125].