salines de Cardona [p. 191-208]. Les operacions de fitació, de propietats agràries o d’unitats jurisdiccionals, constituïen una activitat molt habitual per als experts agrimensors. La demarcació de concessions mineres era, en canvi, una tasca molt menys habitual, i que gairebé no ha estat estudiada [Tenen raó. Però alguna cosa sobre això vaig deixar escrit a la meva tesina: La concessió minera a Catalunya: una aproximació geogràfica. Barcelona: UB, 1977; inèdita, as usual. P. Alegre]. L’última de les ponències presentades en aquest apartat [p. 209-225], que devem a José Luis Villanova, s’allunya notablement de les anteriors: en lloc de centrar-se en l’estudi d’un corpus cartogràfic analitza la formació i la trajectòria professional d’un cartògraf. Dionisio Casanal y Zapatero, el cartògraf objecte d’estudi, fou un destacat topògraf, i un geòmetra amb projecció internacional. La seva trajectòria biogràfica és reveladora. La trajectòria de Casanal il·lustra la ràpida evolució de l’ofici de geòmetra a la segona meitat del vuitcents.

Treure a la llum tota aquesta cartografia cadastral ha significat poder disposar d’una informació molt valuosa pel que fa al coneixement econòmic i territorial al segle XIX d’una bona colla de municipis de Catalunya i les Balears. El mapa cadastral constitueix una eina de recerca fonamental en moltes àrees d’estudi. La manca d’una cartografia cadastral antiga a Espanya encara ha fet més palesa la importància de poder disposar d’aquest tipus de documentació

com és el cas en altres territoris europeus. És per aquest motiu que es va dedicar el tercer àmbit d’aquest 2n Seminari a presentar recerques encaminades a l’anàlisi estricta del contingut dels mapes cadastrals que han anat aflorant en aquests deu anys d’estudis i que ja comencen a ser utilitzats en disciplines molt diverses.

En aquesta anàlisi del mapa com a font de la recerca, les noves tecnologies hi han tingut un paper fonamental. Fins fa pocs anys la lectura directa del mapa -sovint còpia única manuscrita-, l’obtenció de fotografies amb poc nivell de detall, el traspàs manual de la informació en una base moderna o en el millor dels casos el calc damunt una superfície transparent, constituïen les úniques tècniques d’obtenció de dades del document. En molts casos, el gran format del mapa era un entrebanc gairebé insalvable a l’hora de manipular-lo.

Ha estat sobretot amb les tecnologies digitals que l’anàlisi dels mapes, en general, i dels cadastrals, en particular, ha fet un gran salt. Primer van ser les possibilitats de reproducció que amb una millora de les resolucions d’imatge, la possibilitat d’escanejar documents de gran format i la capacitat d’obtenir i manipular fitxers de mida cada vegada més gran, van permetre obtenir reproduccions dels mapes de gran qualitat. En els darrers anys, noves eines de programari han ampliat les potencialitats d’estudi dels mapes en suport digital. La