Les indagacions fiscals van ser igualment massives a la província de Tarragona, encara que el procediment utilitzat difereix de l’experiència balear. Segons la recerca realitzada per José Ignacio Muro [p. 143-158] la pràctica més estesa en aquesta província per al repartiment de la contribució territorial va ser la realització de fitacions i recanacions, i es conserven llibres d’amidament de terres de 117 municipis, un 63% del total provincial. Els treballs planimètrics tampoc no van ser infreqüents. S’han localitzat 36 plànols i atles parcel·laris corresponents a 28 municipis tarragonins (un 15% del total provincial). Entre aquests treballs es destaca l’extraordinari atles de l’Estadística Territorial de Tortosa, format pel geòmetra Medir Sabater, que es compon ni més ni menys que de set volums de cartografia parcel·lària i urbana, amb un total de 410 fulls a escales compreses entre 1:2.000 i 1:4.000. A la província de Girona els treballs estadístics van ser aparentment de menor abast, però en cap cas menyspreable. S’han catalogat 40 mapes parcel·laris corresponents a 38 municipis gironins (un 15% del total provincial) i s’han conservat així mateix una trentena de llibres de fitacions realitzats al marge dels treballs planimètrics. Jesús Burgueño i Francesc Nadal, els autors de l’estudi relatiu a la planimetria de la província de Girona [p. 127-142], assenyalen dues interessants singularitats dels treballs abordats en aquesta província. Primer,

l’escala comuna dels mapes parcel·laris es de 1:2.000 o 1:2.500, una escala més gran que la habitual a la resta de Catalunya i a les Balears. Segon, la cartografia localitzada correspon majoritàriament a municipis netament rurals, de població reduïda. A diferència del cas de Tarragona, i de les Illes Balears, no s’han trobat plànols de les principals poblacions, ni tampoc dels caps de partits judicial.

Els resultats de les recerques realitzades a Girona, Tarragona i les Illes Balears no fan més que avalar les conclusions obtingudes en un treball precedent, relatiu a la província de Barcelona (Nadal, Urteaga i Muro, El territori dels geòmetres, 2006). La informació reunida sobre la practica tributaria a Catalunya i Balears ara ja es prou àmplia i matisada com per a permetre una generalització.

Les tres ponències restants presentades a la secció segona aborden aspectes menys coneguts de la pràctica professional dels geòmetres, però igualment rellevants. Meritxell Gisbert estudia un exemple característic de treballs hidrogràfics: les operacions de reconeixement i mesurament de la Sèquia de Manresa, practicades durant el segle XIX [p. 181-190]. L’aprofitament dels recursos naturals, i llur correcta assignació, constitueix així mateix el tema de fons de l’estudi presentat per Joan Capdevila i Luis Urteaga, que versa sobre la demarcació de les