humana i editora de professió. El seu capítol, molt original, presenta un estudi pràctic sobre la toponímia urbana contemporània. L’autora proposa l’anàlisi de la toponímia urbana de les principals ciutats catalanes, tot incidint en aquells topònims que fan referència a la literatura catalana i general, en una lectura veritablement literària dels noms de carrers catalans. Es veuen així les intencions que hi pot haver darrere de la selecció municipal, però també les carències en relació amb problemàtiques socials actuals com el gènere, o com el de la llengua en què escriuen els autors, i es constata una sorprenent absència d’escriptors locals, en general.

Finalment, ciutat i literatura es relacionen en un paral·lelisme constructiu a traves de l’anàlisi d’alguns agents, amb funcions similars, que són imprescindibles per al procés de construcció de la literatura i l’arquitectura com a matèria. Tot i que els punts de vista de partida són ben diferents, s’hi pot trobar una filosofia similar sobre la tasca que realitzen els arquitectes i els editors, en fer un exercici metafòric sobre el mediador, aquell que facilita la realització pràctica d’una idea o d’un somni. D’una banda, Victòria Garriga, arquitecta amb una llarga trajectòria professional en la construcció, explora a través de la literatura

quin ha de ser el paper de l’arquitecte. Des d’un punt de vista crític, destaca que l’ensenyament arquitectònic actual resta separat de la realitat més quotidiana, molt més a prop de la ciutat espectacle, i que no es planteja ni el perquè ni el per a què. L’arquitecte, doncs, es presenta com un artista i la construcció com una obra d’art; en aquest pla, l’autora recerca en la literatura noves eines per afrontar aquests problemes, per aprendre a ser un bon mèdium partint de les necessitats dels ciutadans. D’altra banda, Josep Maria Ferrer, en el darrer capítol, a partir de la seva experiència de molts anys com a editor a diverses editorials, especialment a Enciclopèdia Catalana, explica quina és la tasca d’un bon editor. Sense editors no hi ha llibres, i la seva feina no és altra que la d’aconseguir produir l’objecte material llibre a partir de la idea o idees d’un autor; en definitiva, un altre mèdium per fer públiques les seves idees, publicar-les. A partir d’aquest objectiu, presenta una part de la seva recerca sobre les editorials i els editors catalans al llarg de l’últim mig segle, i el seu paper com a transmissors de la llengua i de la cultura catalana.

Ara només cal el veredicte dels qui llegeixin aquest llibre, ple de paraules que parlen d’altres paraules, de pedres i de ciutats.