Com s’ha dit, l’objectiu dels qui varem organitzar aquell curs era mostrar i demostrar que l’ús de la literatura com a eina d’estudi de la realitat urbana tan complexa és escaient i molt en un moment de tants de canvis econòmics, polítics, socials i culturals, que tantes vegades manquen d’una explicació teòrica satisfactòria, que sempre manquen de la seva simple comprensió. Alhora es volia mostrar també que aquesta faceta científica no és una tasca fàcil, primer perquè no està gaire generalitzada la utilització de la cultura com a variable analítica i d’explicació dels problemes socials i, segon, perquè no es pot abordar des d’una sola disciplina, sinó que requereix l’esforç conjunt fet des de diverses perspectives; la tan desitjada i mai prou ben ponderada pluridisciplinarietat.

Justament sobre aquest eix gira el primer capítol, obra de Sergio Moreno, geògraf de formació i coeditor d’aquest llibre. Des de la seva perspectiva de jove investigador, el qual tot just inicia el procés complex de la confecció de la seva tesi doctoral sobre temes comercials, escriu en un registre íntim i personal per exposar amb sinceritat els problemes teòrics i metodològics amb què es troben els investigadors en la tasca d’incorporar les anàlisis subjectives i qualitatives en la seva recerca científica. Els paradigmes amb els quals s’enfronta són els dominants en les ciències socials contemporànies: un marxisme, que apareix en crisi, però sempre viu, i un humanisme de base fenomenològica que es presenta moltes

vegades com una alternativa. La hipòtesi que es llança ben creativament és la de la necessitat de mantenir una coherència ideològica i una consciència crítica, que no tenen per que implicar, però, la pèrdua d’un cert eclecticisme metodològic, qualitatiu i quantitatiu, sempre enriquidor.

Un dels propòsits dels científics socials estudiosos del fet urbà ha estat sempre i segueix essent el de definir el propi concepte de ciutat. La dificultat d’aquesta tasca, però, requereix aproximacions parcials o locals, que només amb la comparació i la complementació, potser fins i tot amb la contradicció amb altres aproximacions, pot donar pas a definicions generals i comprensives. Amb aquest objectiu aquest llibre incorpora diversos capítols dedicats a definir el fenomen urbà a través de la literatura. Lluís Frago, geògraf de formació també, explica l’existència d’una literatura urbana catalana al marge de Barcelona, tot reivindicant una realitat poc estudiada com són les ciutats mitjanes de Catalunya. L’autor explora diferents punts de vista necessaris per entendre de quina ciutat parlen els escriptors, qui són aquests autors, en quin moment històric escriuen, des de quin lloc ho fan, quina és la realitat sobre la qual parlen i com ho fan. L’anàlisi del paper que juga la literatura pot aclarir alguns mites, els clarobscurs d’alguns tòpics que gairebé sempre estan relacionats amb els aspectes que tracta, a cavall de la contradicció entre rural i urbà.