documents" [305]. Així va ser, ben bé, fins a començament del segle XX amb les úniques excepcions notables d'Ildefons Cerdà i Pere Garcia Fària en la producció de la cartografia urbana de Barcelona. És més, la successió de conflictes podria fer d'eix conductor de la producció cartogràfica, des dels projectes de fortificació de la costa davant del perill turc del segle XVI fins a la Guerra Civil de 1936-39. Amb aquesta fil conductor de les interpretacions geogràfiques que aporta la cartografia d'un país, resta ben poc per a la diversitat temàtica. No serà fins el segle XIX, quan s'afluixi el dogal militar, que podem parlar d'una veritable cartografia temàtica.

L'alliberament, però, no serà complet. La cartografia nàutica contemporània ha continuat a mans de la marina de guerra. La raó es desprèn de la reflexió de Rosselló següent: "Si la cartografia dels nostres països té una dimensió litoral molt accentuada, no ens pot sobtar que sovint faci mal distingir en quin capítol ens movem, perquè, des de fora estant, el País Valencià i Catalunya han interessat com a frontera o com a costa marítima, i les Illes, més encara, on tot o gairebé tot era vist com a nàutic" [326-7]. La cartografia geològica i la de la propietat del sòl -els plànols parcel·laris- les altres dues branques temàtiques repassades, podran desenvolupar-se fora de l'àmbit castrense però amb uns retards de planificació i d'execució molt considerables, ben al contrari del que va succeir amb la cartografia nàutica.

Pel que fa als "Mapes oficials i provincials dels segles XIX i XX" [355-380], temàtica coberta pel darrer capítol, Vicenç M. Rosselló considera que "caldrà esperar la divisió provincial de 1833 perquè es presentin els primers assaigs de sèries homogènies a escala superior a 1:1 000 000, especialment la incompleta de F. Coello" [357]. Abans d'arribar-hi, esmenta i comenta els fulls corresponents als Països Catalans de l'Atlas Nacional de España d'A.H. Dufour amb la nova divisió territorial. Naturalment, la sèrie de mapes provincials de Coello, publicats o no (en els casos de Lleida i València) s'emporten diverses planes amb bones reproduccions dels exemplars. Poca informació nova podia aportar en aquest apartat. En canvi, la narració del desplegament de la cartografia militar empesa pel Depósito de la Guerra a partir de 1863 és molt aclaridora. Resulta de gran utilitat la sistematització de les característiques del Mapa Itinerario Militar de España a 1:500 000 així com de les sèries a 1:100 000 i a 1:200 000 que el seguiren. El capítol acaba amb la narració de les vicissituds d'aixecament i producció dels fulls del Mapa Topográfico Nacional a 1:50 000 corresponents als Països Catalans. I el llibre es clou amb una generosa bibliografia [383-392] i l'índex onomàstic de rigor.

[Pau Alegre, juny de 2009]