En concret, fa referència a les preteses diferències de decoració, a la filiació de cognoms i insisteix en la possibilitat d'una nissaga clàssica transmesa pels islàmics. Al capdavall, "als primers temps hel·lenístics existien tots els requisits per al desenvolupament d'un mapa semblant a la carta de navegar medieval" [49]. En definitiva, sobre aquest topant crucial l'autor tem, més aviat, que en pretendre oposar nacionalitats d'origen no fem altra cosa que oposar gèneres o tipologies de mapes, o en altres paraules, que "dels estils, no en fem escoles" [49]. Així, és de l'opinió, amb Gabriel Llompart, que els mestres mallorquins foren simples copistes sense pretensions innovadores d'uns gèneres introduïts pels genovesos a partir de 1339. Per tant, "no caldria parlar l'escola mallorquina; sí de clans o tallers mallorquins on els jueus foren molt importants, però no els únics" [55].

Amb els topònims despullats d'un bon nombre, si no totes, les cartes conservades, Rosselló procura desbaratar una altra contraposició dualística tradicional en els estudis de les portolanes: llengua italiana versus llengua catalana. Donant per

descomptada la presència d'altres llengües en les cartes, aposta decididament per una lingua franca mediterrània imposada, més que menys, pels venecians el segle XIII, o abans. En fer seva la dita de Campbell, "la toponímia és la sang vital de la cartografia" (1), afegeix: "i jo diria més, els topònims són els cromosomes que ens permeten establir el 'genoma' de cada mapa" [82]. Ho demostrarà al llarg de tota l'obra. Abans de seguir, però, repassa estrènuament i detallada les modalitats de suport, d'expressió de l'escala gràfica -una veritable innovació-, de la suposada projecció Mercator avant la lettre, de la teranyina de rumbs bo i abjurant del mot martelori que Roselló havia emprat amb anterioritat, la disposició i composició dels rètols sense oblidar la comparació diacrònica del dibuix del litoral, dels interiors –quan n'hi ha- i de l'enquadrament com a elements bàsics de la "cartografia històrica". Tampoc no hi manca un catàleg de cartes i atles mallorquins fins a l'any 1500.