sigui en fulls solts com en forma d'atles, i en la desviació del tràfic marítim vers l'Atlàntic" [209]. Una volta recordats els trets més destacats d'aquest epigonisme cartogràfic, com pot ser la recreació dels models preexistents en un manierisme delirant, l'autor retorna decididament a la "cartografia històrica" per a repassar la interpretació geogràfica de les terres catalanes en la producció de cartes marines nord-europees fins arribar, per fi, a la producció hispànica de la segona meitat del segle XVIII. És a dir, el repàs de les obres d'àmbit mediterrani de Waghenaer, Colom, van Keulen així com la posterior dels francesos i britànics i acabar amb els Atles marítims setcentistes de Tofiño.

La interposició d'un capítol dedicat a les "Representacions i plànols urbans anteriors a 1936" [233-301] en la trajectòria de les representacions cartogràfiques dels Països Catalans, té el bon efecte de distreure els lectors de la visió reiterada de grans àmbits, aparentment inalterats al llarg dels segles, amb els únics canvis derivats de les interpretacions dels cartògrafs. Aquest encongiment dimensional permet endevinar

canvis territorials prou evidents en la successió d'interpretacions geogràfiques dels mapes reproduïts en el llibre. De més a més, l'autor s'estén molt sovint en el detall de les modificacions en la morfologia urbana que aporta cada document. En aquest context, la "cartografia històrica" esdevé molt més dinàmica i qui sap si més atractiva encara per als lectors. Per exemple, pàgina rere pàgina, hom pot seguir el creixement urbà de les ciutats de Barcelona, la de Mallorca i de València durant els darrers tres segles. També són repassades Alacant, Perpinyà, Girona, Tarragona, Lleida, Maó, Morvedre i altres, potser més alt per alt, no tant pas per manca de ganes de l'autor sinó per l'exigüitat en el nombre i qualitat dels documents disponibles. Així mateix, el capítol urbà aporta una transversalitat cronològica molt escaient per a relligar els cinc antecedents amb els dos darrers.

En enfilar el capítol setè, "Mapes instrumentals i temàtics" [303-354] , Rosselló es pregunta: "...fa difícil concretar la qualificació de temàtic: quin mapa o plànol no ho és? El biaix militar, comptat i debatut, ha marcat una gran proporció dels