En signar el pròleg d'aquest recull raonat de les representacions cartogràfiques dels Països Catalans, o dels àmbits geogràfics que temps a venir en farien part, des de la més remota antiguitat fins a la Guerra Civil de 1936-39, l'autor va confessar que "tot i que ha estat escrit en dos anys -quan altres ocupacions més peremptòries m'ho permetien-, la recollida de materials es remunta a tres lustres i m'hi va impulsar un cert neguit de suplència. Un neguit que des d'una voluntat patriòtica m'ha estimulat tota la vida..." [11]. Ho va fer a Sineu el 5 de gener de 2006.

El volum, però, encara trigaria a arribar als lectors. Passaria en els llimbs de les impremtes un parell d'anys més. Siguin quins siguin els pecats causants d'aquest ocultament, la demora i espera han valgut la pena. El producte material és, senzillament, extraordinari, perquè, precisament, els editors i l'autor no han escatimat mitjans per a obtenir les millors reproduccions dels mapes i gràfics presents a gairebé totes les planes i per deixar ben lligat l'aparell crític i bibliogràfic del text. I el producte espiritual comparteix la qualificació: no és una obra ordinària.

Tot i que l'enfocament de "cartografia històrica" és el prevalent al llarg de tota la obra, en la mida que repassa les interpretacions geogràfiques del territori dels Països Catalans al llarg dels temps, sobretot en clau dimensional, també aboca una bona dosi d'"història de la cartografia" en posar de relleu l'interès dels mapes revisats com a instruments de poder així com a registre i evidència dels avenços tècnics de producció i reproducció d'aquests objectes culturals.

Aquesta darrera vessant de l'estudi dels mapes és manifesta més clarament en els capítols de l'obra dedicats a les cartes de navegar i a la "revolució cartogràfica" relacionada amb la difusió de la impremta i del gravat fins al punt que faria bo de considerar-la com una "cartografia històrica" en el marc d'una "història de la cartografia". De ben segur que no podia ser d'altra manera.

La impossibilitat d'exhaurir la citació i revisió de totes les interpretacions geogràfiques dels Països Catalans no és fa palesa fins a embocar l'època contemporània. Tota la producció manuscrita medieval i renaixentista hi té lloc. A partir del segle XVI, i durant els