tres segles de l'edat moderna, però, l'exhaustivitat es redueix als mapes impresos. Posem per cas, els mapes i plànols manuscrits adjunts als sumaris dels plets per a dirimir conflictes territorials resten exclosos expressament en la revisió. I la retallada ha de ser més contundent, com avançava abans, en revisar la producció dels segles XIX i XX la qual resta limitada a la interpretació del territori dels mapes impresos que han gaudit d'una major difusió.

Fins a cert punt, l'extensió de cadascun dels vuit capítols en els quals s'ordena l'avenç temporal de les interpretacions geogràfiques dels Països Catalans és demostrativa de l'estoc de materials disponible a cada època amb les limitacions exposades abans. Els dos primers, "L'antiguitat; arqueologia, empremtes, escrits i imatges" [pp. 15-26] i "L'edat mitjana; monjos, bisbes, sequiers i erudits" [29-38], en són una bona mostra. Si en l'un no es pot retreure altra document que no sigui la Tabula Peutingeriana, i encara amb la reconstrucció de la Península Ibèrica publicada per Konrad Miller el 1916, en l'altre només es pot deixar constància d'una dotzena de documents que interpreten geogràficament les terres catalanes, o una part d'elles, datables abans de l'any 1500.

Simptomàticament, la reproducció i l'explicació dels detalls del planisferi d'Idrisi tanquen aquests capítols introductoris. L'autor s'hi tornarà a referir en diverses ocasions en els capítols següents.

"Sense cofoismes ni apriorismes, maldaré en aquestes pàgines per entendre allò que seria la cartografia mallorquina. Ja veurem si el prisma nacional és justificable o no. Què hi feren els catalans de Mallorca i els altres en el ram de la cartografia portolana? Consumir cartes, sens dubte; conservar-les, molt menys" [41]. Els hi dedica el tercer capítol sencer: "Les cartes medievals de navegar" [41-93]. I Rosselló prossegueix: "des d'una illa, la temptació d'escapar vers un espai de fantasia, d'aventura, de 'trescar món', és aclaparadora i la fortuna es pot cercar o trobar a través de la carta. Navegant o contemplant. Millor si és amb toponímia catalana. Una de les pedres de toc" [41, 42]. Perquè "sense abjurar de la meva idea que les cartes de navegar nasqueren de la recomposició de cartes parcials i de reports de mariners, no puc renunciar a desempallegar-me del dilema pervers 'itàlics contra mallorquins'" [52].