La façana marítima

Carles Carreras, a les seves classes de Geografia Urbana, feia notar el desplaçament progressiu del centre de la ciutat cap amunt i ponent, tot recalcant que, en un determinat moment, la zona més propera al port va ser el seu real centre comercial i mundà. La segona lliçó del llibre que analitzem torna a aquesta idea, centrant-se en un moment "dolç" que va viure la zona del portal de Mar, la plaça Palau i totes les construccions –tan simbòliques- que l'envoltaren. La tesi és, això no obstant, que les idees tan potents que es van posar en joc en aquest punt ho van ser en un moment equivocat...

Gràcia, el Bloomsbury barceloní

Tota una lliçó se centra en la vila de Gràcia i en el seu tan curiós model de desenvolupament quasi espontani, però, això no obstant, oferint un resultat global tan unificador. Sempre –ens recorda l'autor- es repeteix el mateix esquema: antiga finca (la Fontana, la Virreina, can Trilla...) que es parcel·la amb el famós mòdul d'uns sis metres, plaça central com a centre de serveis,

etc. I, malgrat això, sorprèn la quasi perfecta integració de les diferents iniciatives, potser gràcies a seguir l'horitzontalitat preconitzada pel carrer Ferran i l'Eixample, i continuada la trama en un nou "cardus" i "decumanus" de la zona, que són el carrer Gran i la Travessera de Gràcia.

Com sempre en el llibre, apareixen una sèrie de dades i observacions en què no havies caigut prèviament: una primera, per exemple, que les places de Gràcia són les primeres "ideades", ja que totes les places de la ciutat antiga havien sortit de petits antics cementiris o convents desamortitzats, no d'una idea original urbanitzadora. Una segona marca de la casa és provocar adonar-se, just llegint el llibre, que Gràcia no tenia gairebé edificis construïts com cases de cantonada, per manca de terreny. I és veritat: gairebé tots els edificis originals de Gràcia són cases entre mitgeres, encara que en lloc de casa veïna, toquin carrer, al qual, en tot cas, s'obre alguna tímida finestreta.

I una constatació final. Gràcia, amb el seu origen germinal a les places mencionades, seria, salvant moltísimes distàncies, el Bloomsbury barceloní.