Carreteres de la Junta; l'Eixample; Horts, fàbriques i torres

La quarta lliçó està dedicada a la significació i raons de la construcció de les carreteres radials durant els segles XVIII i XIX . El perquè tenen la forma que tenen, les diferents destinacions a què servien, perquè passaven per on passaven... La cinquena a una tesi original de defensa de l'Eixample més enllà de les raons esgrimides per altres defensors del gran projecte d'urbanització barceloní. La sisena fa una exploració sobre com es va fent ciutat més enllà dels vells murs que la comprimien. I, sempre, arrodonint idea a idea, completant el "puzle" que explicaria, una vegada muntat, la ciutat actual en el seu conjunt.

Completant la visió de la ciutat

La setena lliçó parla del Pla Jaussely. Personalment, haig de reconèixer que en tenia una idea gairebé purament estètica. A aquesta trista i pobra conclusió havia arribat quan només recordava que era –entre d'altres difuses coses marcades per l'existència de la paraula "enllaços" en el nom del pla- el que va fer que es donés una visió directa, mitjançant carrers oblics a la trama de l'Eixample, als grans monuments barcelonins.

El llibre de Manuel de Solà-Morales fa una asseveració categòrica, que reafirma la bondat del pla de Jaussely: quan dos barris actuals de la ciutat veiem que tenen bona comunicació entre sí, podem estar segurs que aquesta parteix de les idees de l'urbanista de Tolosa, i també el contrari...

La següent lliçó (8a) és una peça que va ser clàssica (les seves idees es van reproduir contínuament a la premsa) quan va esclatar l'èxit barceloní de les olimpíades i es parlava d'un nou macroesdeveniment –en aquest cas el Fòrum- per ajudar a tirar endavant la ciutat. La seva base: les exposicions universals a la ciutat de finals del segle XIX i principis del XX.

El llibre acaba amb un poc habitual i clarificador repàs de les característiques dels més significatius polígons industrials que van marcar la gran Barcelona durant l'època desarrollista (9a lliçó) i explicant (10a) quines havien sigut les propostes d'eixos de creixement més enllà de la ciutat (túnels, Diagonal, Gran Via) que haurien possibilitat una bona estructuració de la macrociutat actual, si polítics i emprenedors haguessin tingut la valentia i rigor per seguir-les, en front de solucions més econòmiques, fàcils o rendibles a curt termini.

*********