L'eix Ferran - Princesa

Manuel de Solà-Morales presenta el traçat d'aquest eix com la intervenció urbanística més innovadora feta mai sobre la ciutat antiga.

Fa qüestió d'un parell d'anys, Antoni Marí, en un seminari sobre París i el naixement de la modernitat, feia parar l'atenció sobre el traçat del carrer Ferran, que, en el seu moment, va ser el centre de la ciutat burgesa. En aquella ocasió, ell centrava en raons militars la seva existència: era una nova via ràpida, un tall fet en la ciutat medieval, per poder portar la milícia, sense demora en cas de necessitat, des del seu aquarterament –la Ciutadella- fins al lloc dels possibles aldarulls –la Rambla-.

Ara, encara que sense oblidar aquesta possibilitat, Solà-Morales se centra en el fet que ens trobem, quasi per primera vegada, amb una manipulació de la ciutat ja construïda, seguint una sèrie d'idees de diferent ordre. És, realment, la primera intervenció, el primer projecte global de planificació urbanística moderna. Fins aquell moment és cert que s'havien traçat nous carrers (com ara el Carrer Ample i els del seu voltant, o el Carrer Nou de la Rambla), però havia sigut sobre terrenys no urbanitzats, com a mètode per parcel·lar i vendre terreny en la consolidació de nova ciutat. El "tall" rectilini del carrer Ferran és fill del pensament il·lustrat

de l'època. Una intervenció dels polítics liberals que volien "exposar la força d'un temps nou, culte, igualitari i progressista, en contraposició a l'antiga estratificació feudal i aristocràtica de la ciutat gòtica". És per això que dissenyen una façana uniforme, repetida, sense discontinuïtat. Com diu Manuel de Solà-Morales: "És la idea de carrer, tal com l'entenem avui", amb botigues als seus baixos, possibilitant el passeig, anar "de compres", etc...

Vénen aleshores les "geometries" de les quals hem parlat: el carrer Ferran és un element transversal, horitzontal, paral·lel al mar. I, segons ens explica l'autor, "per sempre més". Amb el precedent del carrer Ample i tota la configuració del seu barri, sorgit gràcies a la consolidació del terreny facilitat per la muralla de Mar, el carrer Ferran agafarà una importància enorme en la consolidació del sentit "horitzontal" de la ciutat, seguint la base establerta pel mar. Ocasiona un gir de 90º de l'activitat, des del Decumanus: L'entrada del Palau de la Generalitat ho seguia, i fa el mateix gir que farà la façana de l'Ajuntament de Barcelona. Són visions com aquestes les que tenen els planificadors urbans, en les quals ens és difícil caure als comuns lectors fins que no les sentim: amb el traçat del carrer Ferran i el seu sentit transversal es prepara tota l'expansió futura de Barcelona, mes enllà de les muralles, primer amb l'orientació de l'Eixample de Cerdà, després, amb la possibilitat de prolongació de la Gran Via, configurant una ara mateix ja molt difícil ordenació comarcal.