Les deu lliçons

Aquestes són les deu lliçons i capítols del llibre. A cada una d'elles Solà-Morales li ha afegit la real "lliçó" que transmeten. És la que figura entre parèntesi:

1. L'eix Ferran – Princesa. (I el sentit horitzontal de la Barcelona moderna)
2. La Plaça de Palau. (O el fracàs de mirar vora el mar fora de temps)
3. La nova vila de Gràcia. (L'ordre del parcel·lari menestral)
4. Les carreteres de la Junta. (Façanes radials en el pla de Barcelona)
5. L'Eixample. (Èxit pràctic d'un projecte teòric)
6. Horts, fàbriques i torres. (Els primers trens configuren la forma comarcal.)
7. Els decrets d'annexió i el pla d'enllaços. (Barcelona, teixit de pobles)
8. La Ciutadella i Montjuïc. (La ciutat té dues orelles)
9. El pla d'urgència de 1957. (La Barcelona proletària, mosaic de "polígons")
10. Autopistes i túnels. (Metròpoli expansiva o indecisió metropolitana?)

No ens detindrem aquí en totes. Posats a parlar de descobriments, com sempre passa és la ciutat vella, amb tota la seva acumulació d'història, la que pot oferir més en aquest sentit. És per això que el primer capítol, parlant de la primera gran intervenció de planificació urbanística "moderna", que comportà un tall en el teixit de la ciutat vella, configurant tot el desenvolupament posterior, és el que provoca de forma més significativa els sentiments expressats més amunt. En ell –a més- es fa un enriquidor repàs a tots els grans esdeveniments previs amb pes per haver anant configurant la forma de la ciutat que havia de rebre aquella intervenció.

Però abans dels deu capítols, de les deu lliçons que el configuren, el llibre porta un "proemi", que ja centra bona part dels signes que han configurat la ciutat de Barcelona com un gran "taller d'urbanisme", en paraules de Manuel de Solà-Morales.

Les geometries dels urbanistes

En aquest proemi ja es parla, només començar, d'unes poques formes geomètriques de les moltes que freqüenten, en el seu treball, els urbanistes. En aquest cas es tracta de la clàssica creu bàsica de la ciutat romana, formada pels seus principals carrers perpendiculars: el Cardus i el Decumanus.