qualitat i el marge de discussió que oferien les dues ponències de l'àmbit tercer. La de l'arquitecte Antoni Banyuls (Universitat d'Alacant), De la ciutat al territori: dos segles de canvi i transformació del paisatge urbà a les ciutats litorals del sud valencià, la qual contrasta de manera molt escaient amb la presentada pel geògraf Francesc M. Muñoz (UAB) sota el títol La Catalunya dispersa, paisatges de rodalia, en el sentit apuntat abans de complementarietat o d'oposició dels contextos de poblament clàssic.

Les dues ponències i les tres comunicacions de l'àmbit quart, encapçalades pel lema d' "Art, literatura i paisatge", no van precisar, o els organitzadors no van saber trobar, un mainader o una mainadera amb prou coratge per a ressenyar els seus continguts. Tanmateix, se les gamben soles prou bé. Les comunicacions presentades per Eugeni Perea (Paisatge i literatura: glòria i rèquiem d'un procés intel·lectual), Josep Costa (Dues valoracions de la metròpolis emergent: futurisme enfront d'expressionisme)

i Tiziana Limbardi (Paisatge, llengua i voluntariat) són amarades d'aquella sensibilitat per l'entorn cultural indestriable del físic i que manca en una bona colla de les comunicacions antecedents en els altres àmbits -formalment excel·lents, no caldria dir. Tenen una qualitat tan solvent, malgrat la limitació obligada de planes, com la de les ponències de Llorenç Soldevila, La creació literària d'un paisatge. Menorca com a exemple, i d'Elias Gaston, Horta, Picasso i paisatge. Fragments d'una mirada enamorada. Com és obvi, no és ara el lloc ni el moment per a repassar-les en detall i suplir l'absència de relator o relatora. Benvinguts siguin tots els esforços per a inflar el paisatge des de l'arquitectura, la biologia, la geografia, la geologia, la història i totes les ciències hagudes i per haver. El paisatge, els paisatges, són pastura de la sensibilitat. Aquestes cinc contribucions potser seran considerades com les escorrialles del congrés. N'hi haurà prou de dir que, ben al contrari i en el meu modest, invertebrat i escarransit parer, l'omplen de sentit. [Pau Alegre]