El nombre d'inscrits al congrés va ser de cent cinc, cinquanta-sis dels quals varen participar-hi activament com a autors de ponències, relatories i comunicacions. És d'aquesta meitat llarga d'inscrits que podem dibuixar el perfil de l'estudiós involucrat en el congrés, això és pel repàs dels crèdits personals (titulació, centre d'estudis, activitat...) disposats a la capçalera de cada treball. Desgraciadament, no són pas dades sistemàtiques, però, de conjunt, ofereixen una fotografia prou clara. Gairebé arriben a la cinquantena els que disposen d'un títol de nivell universitari. No arriben a la trentena -deixem-ho en vint-i-cinc- els autors dels quals s'endevina algun lligam o altre amb la Universitat, sigui com a professor o becari, o bé sigui com a col·laborador, o bé, encara, com a professionals dels gabinets especialitzats i serveis d'estudis de l'Administració Pública (observatoris, arxius...) els quals s'equiparen, molt sovint, al nivell dels grups de recerca d'alta cultura universitària.

Per l'altre cantó, en cercar els estudiosos a ran de terra, sorprèn el nombre tan migrat de ponents i comunicants que manifesten la seva adscripció a algun centre d'estudis de la

CCEPC. No creiem pas que ningú se'n vagi amagar. Jaume Busquets i Ignasi Cuadros, en primer terme, ho fan constar expressament. Valla pena citar els centres representats, ni que només sigui per la localitat designada: l'Alguer, el Bages, el Gaià, Horta de Sant Joan, l'Hospitalet de Llobregat, el Prat de Llobregat, Terrassa i Vilafranca del Penedès a raó d'una persona de cada un, un parell de Sant Cugat del Vallès, i quatre altres de l'IME, el centre coorganitzador del Congrés. En saber, per altra banda, que la major part d'aquesta dotzena també revelava tenir un peu, o tots dos, a la Universitat o a l'Administració, resulta que la participació en el Congrés de la gent de base de la CCEPC és gairebé inexistent: ni l'erudit local clàssic aïllat, ni el llicenciat desvinculat de la universitat, però interessat pel seu entorn local, no van ser presents en el congrés si no és com a excepció. Crec que cal tenir present aquesta radiografia dels assistents a manera de teló de fons per a valorar degudament les vuit ponències, les tres relatories i les vint-i-set comunicacions, ultra el pròleg i la presentació esmentats, coronat, tot plegat, per la sentida al·locució de cloenda del congrés a càrrec de Joan Ganyet i Solé, director general d'Arquitectura i Paisatge de la Generalitat de Catalunya.