territori que el conté" [247]. Un posat combatiu, de 'manifest', a fe de Déu!, per a denunciar amb consistència la marginalitat en la qual roman aquell vint per cent del territori de Catalunya, amb menys de l'u per cent dels seus habitants, la qual cosa no estalvia, però, la referència a un devessall de treballs acadèmics amb especial esment als d'un grup d'estudis de muntanya de la UAB. I així, si fa o no fa, passà en els altres sis treballs de l'àmbit.

Són d'agrair els resums de les comunicacions efectuats per Miguel Solana i Solana, professor de la UAB i membre del Centre d'Estudis de l'Hospitalet, molt clars i endreçats, els quals, sota el títol Consum enfront de valoració. Desenvolupament local i aprofitament de recursos. Ordenació del territori i activitats, faciliten la revisió dels treballs, -més que simples comunicacions, gairebé memòries per als cursos de doctorat impartits per Mallarach i Nogué a la UdG. Com també són d'agrair les ressenyes de les comunicacions assignades a l'àmbit tercer, "Paisatge urbà: ciutats i pobles en transformació" de la mà de Solana mateix. Cal dir que dels tres treballs presentats a aquest àmbit, només n'hi ha un que s'emmotlli correctament amb el tema de l'àmbit, el de l'historiador terrassenc Enric Sanllehí sobre

els Canvis i transformacions d'un torrent vallesà: el cas del parc de Vallparadís de Terrassa, un treball exemplar, tot sigui dit, mentre que les altres dues haurien fet millor paper a l'àmbit primer. En efecte, en la comunicació titulada La immigració estrangera a la Catalunya rural: nous paisatges sociodemogràfics, Lucía González i Gemma Molleví, professores ambdues del Departament de Geografia de la UB, avancen una interpretació del concepte de paisatge referida al paisatge humà, és a dir, als canvis en la composició (preferentment per nacionalitat) de la població en el medi rural català. I, en l'altre cas, hauria escaigut incloure les notes especulatives de l'arquitecte Felip-Neri Gordi sobre La constel·lació del paisatge, o "una aproximació particular al tema del paisatge" en paraules de Solana, al segon calaix de la classificació establerta per Sergi Marí per a les comunicacions de l'àmbit primer.

Decididament, i com anunciava ratlles amunt, els estudiosos de tota mena, afeccionats i professionals, locals i glocals, no se senten estimulats per a revisar la conceptualització del paisatge urbà en la perspectiva de complementarietat o d'oposició amb el paisatge "de debò", el dels pagesos jardiners. Aquesta fallida és molt de lamentar atesa la