Diversament a l'articulació de les ponències citades per a l'àmbit primer, les del segon, dedicat als usos turístics i de lleure del patrimoni cultural i els panorames naturals, no ofereixen el contrast que escau en aquesta modalitat de trobades. La turistificació dels paisatges tangibles i intangibles de Josep Ma. Mallarach i Carrera es contraposa, sense la nota de contrast observada abans entre la de Comas i la de Torres, a la ponència professoral de Joan Nogué i Font titulada Turisme, paisatge i ordenació del territori. La resposta de Mallarach a la problemàtica generada pel turisme de masses és, tanmateix, més franca i descordada que no pas la travessa de la maroma practicat per Nogué. És per això que em plau de reproduir-la: "És, doncs, la turistificació un efecte quasi inevitable de la majoria de les opcions turístiques que es poden plantejar al nostre entorn? Una penyora que cal pagar necessàriament? Segurament sí. Però potser la seva severitat pot variar molt, des d'un grau baix i discret, fins a un de greu i destructor. Per tant, seríem poc assenyats si no adoptéssim totes les mesures possibles (preventives, correctives i compensatòries) perquè faci el mínim de mal." [209]

Les comunicacions de l'àmbit són de to i estil manifestament universitari. Les referències i les reflexions d'abast temàtic general sobrepassen de llarg les informacions sistemàtiques sobre els àmbits locals anunciats com a objectius d'estudi. Els vint (!) signants dels set treballs presentats formen part, de lluny o de prop, a grups de recerca acadèmica. Posem per cas el signat per Marta Pallarès, Vicenç Casassas, Albert Villaró i Clara Arbués -la vulneració de l'ordenament alfabètic és un detall que no pot passar per alt en totes les comunicacions de l'àmbit- sota el títol El paisatge de muntanya com a oportunitat d'estudi i recuperació del patrimoni i la identitat pirinenca del qual en vull destacar el mateix fragment recollit per Miguel Solana a la relatoria de l'àmbit: "Partim del supòsit que la protecció, conservació, documentació i difusió del patrimoni continua sent l'eina més eficaç, en darrer terme, per a la restitució de la memòria col·lectiva, la cohesió social i l'autoestima de la comunitat que el posseeix. Per tant, que una política de protecció i de promoció del paisatge de l'Alt Pirineu passa, inexcusablement, per una revisió prèvia de com s'ha estudiat i valorat, considerat i abordat aquest paisatge o el