espais públics es toleren mentre siguin invisibles, és a dir mentre no incideixin en el paisatge i en les pautes locals de comportament; però si la pràctica gai es visibilitza i s'identifica com un destorb públic, llavors es condemna la identitat homosexual a l'aïllament i a la clandestinitat. Ara bé, si la comunitat gai participa directament en la promoció econòmica i cultural de la zona en qüestió (cosa que sovint passa amb una minoria de gais benestants i que quasi mai inclou les lesbianes), la cultura homosexual passa a ser part de l'"espectacle" de la ciutat multicultural i és benvinguda pels poders públics. Queda ben clar un dels missatges claus d'aquest llibre: la invisibilitat no és independent dels processos de construcció social ni de les relacions de poder.

Haig de dir que m'hagués agradat que els mateixos editors escrivissin unes conclusions intentant lligar les principals idees que hi ha al llibre. Però han preferit posar-hi un interessant postfaci del politòleg i sociòleg Sami Naïr sobre el tema de la globalització o "globamundialització", la contraglobalització i la construcció europea. Ningú no té encara ben clares les "noves" respostes a les "velles i noves" preguntes que es plantejaven els editors en el seu capítol introductori. Però el que Sami Naïr ens diu ben clarament al final del seu assaig és "que no s'ha de renunciar mai enfront de l'"intolerable". Esperem que la geografia sàpiga recollir el seu missatge!

En definitiva, estem davant d'un llibre que ens interpreta el món d'avui des de l'eix giratori de la geografia i ens ofereix una visió renovada, plural, crítica i interdisciplinària. És un llibre teòric i generalitzador (en el sentit que pocs capítols es refereixen a estudis de casos), i això és d'agrair en el context de la geografia espanyola, on tradicionalment l'estudi empíric ha estat hegemònic, amb el consegüent oblit de la construcció de teoria. [Maria Dolors Garcia Ramon]

Nota . – Ultra les aportacions ressenyades expressament per MDGR, també trobem les dels consocis Antoni Luna, "Los espacios de la Alter-globalización. Geografía y movimientos sociales" [191-210] i Abel Albet, "De cómo la fe mueve montañas... y la religión las convierte en paisaje: una aproximación a la geografía de la religión" [211-231] a la secció primera sobre las otras geografías de la globalización; la de Francesc M. Muñoz, "El tiempo del territorio, los territorios del tiempo" [235-254], i la del col·lectiu format per Perla B. Zusman, Cristina Hevilla i Matías Molina amb "La geografía de los tiempos lentos" [255-268], a la secció segona, Los nuevos territorios juntament amb la comentada d'Anna Ribas i David Saurí; la de la consòcia Laia Oliver, "La ciudad y el miedo" [369-388], s'afegeix a l'aportació comentada per MDGR a la secció tercera, Las otras ciudades; i finalment, a la quarta i darrera secció dedicada a El cuerpo trobem encara l'aportació de Josepa Bru : "El cuerpo como mercancía" [465-492].