El primer bloc (Las otras geografías de la globalización) inclou nou textos i ens situa en les noves problemàtiques territorials que són conseqüència del procés de globalització i alhora també ens parla de temes i àrees que han estat perjudicats per aquest procés. Les temàtiques són moltes i diverses, des del terrorisme fins a la geografia dels conflictes oblidats, passant per la pobresa, l'exclusió, els desplaçats, la religió, els moviments socials i el comerç just. En aquest bloc Mireia Folch-Serra, professora a la Universitat de Western Ontario (Canadà), escriu un text titulat "Las múltiples geografías del terrorismo" on ens planteja que l'estudi de la localització de les activitats terroristes suposa un gran repte per a la geografia, ja que aquestes són tan mòbils e incomprensibles com els fluxos financers internacionals. Tot i alertar-nos sobre el contingut de la pròpia concepció de terrorisme ens proposa tres escales geogràfiques d'anàlisi: la internacional amb l'exemple d'Al Qaeda, l'estatal i la regional, amb referències al cas d'Espanya. També ens alerta de com a les tres escales esmentades s'observa que certs mètodes (sovint tecnològics) considerats "antiterroristes" es perfilen realment com a mètodes eficaços per implementar una societat de vigilància i una política de la por.

El segon bloc (Los nuevos territorios) té set capítols i inclou reflexions molts originals sobre el temps dels territoris, les noves ruralitats, la geopolítica dels recursos naturals o la geografia de la vulnerabilitat. En particular, vull destacar l'atenció que es posa en la geografia dels temps (en particular als temps lents i als temps efímers). Aquest èmfasi és molt innovador ja que des de sempre el saber geogràfic ha proporcionat al poder uns coneixements sobre l'espai de caràcter durador i estable que li ha permès controlar el territori amb eficàcia, però si aquests coneixements són efímers i fugaços la situació serà ben diferent. També es fa èmfasi en la hibridesa i la fluïdesa. Per exemple, Anna Ribas i David Saurí, professors a les universitats de Girona i de Barcelona, respectivament, en el seu capítol "De la geografía de los riesgos a las geografías de la vulnerabilidad" ens expliquen que la geografia actual dels riscos utilitza de forma creixent el concepte de vulnerabilitat. I aquest és un concepte híbrid que inclou una vessant física o biològica, però també una vessant social; aquesta última vessant seria la vulnerabilitat estructural composta per una dimensió econòmica però també política. La proposta teòrica i analítica dels autors pretén