visibilitzar les diferents dimensions de la vulnerabilitat (o les diferents geografies de la vulnerabilitat), mitjançant l'anàlisi de tres conceptes: exposició, resistència i resiliència. En definitiva, la reducció de la vulnerabilitat quotidiana constituiria la millor garantia per a reduir els impactes dels desastres naturals.

El tercer bloc (Las otras ciudades) inclou sis textos que tracten d'aquelles ciutats que normalment no són visibles, la ciutat informal, la ciutat vulnerable, la ciutat de la por, resistències i conflictes urbans, les estratègies de regeneració urbana i la quotidianeïtat. Queda ben clar que per tal de fer possible la convivència multicultural- típica dels nostres temps i ciutats- només es podrà fer mitjançant una reflexió política col·lectiva que ens pugui portar a replantejar les formes de convivència urbana i "crear nous marcs de significat compartit". Abel Albet, Anna Clua i Fabià Díaz –professors de la universitats Autònoma de Barcelona i Oberta de Catalunya- són autors del capítol "Resistencias urbanas y conflictos creativos: lo público como espacio de reconocimiento" i en el seu text s'abunda en aquesta idea. El capítol és un bon exemple de l'elaboració d'un marc teòric crític (a partir d'Habermas i Nancy Fraser) que ens permet entendre l'espai públic com a un espai paradoxal. En efecte, davant

d'un ressorgiment del discurs de la por i de la privatització en les polítiques urbanes, els espais públics emergeixen com espais de resistència a aquestes polítiques, on es donen conflictes creatius que poden portar cap al diàleg, la comprensió, la tolerància i la hibridesa. És així com aquests espais i actituds de resistència en la ciutat multicultural poden representar una certa esperança per tornar a entendre allò públic com un espai de reconeixement de l'altre.

El quart bloc (El cuerpo), de quatre capítols, ens porta l'anàlisi a l'escala més propera, la del propi cos. És, pot ser, el bloc temàtic més nou (innovador) i reflecteix algunes de les contribucions més recents de la geografia feminista al tema. S'analitza el cos com a subjecte i objecte geogràfic, i inclou l'estudi del gènere i les seves geografies, els espais dissidents de la pluralitat d'opcions sexuals, així com també les geografies de les discapacitats. En aquest bloc, el text de Xosé Santos, professor a la Universitat de Santiago de Compostel·la, és un bon exemple de la dialèctica espais visibles versus espais invisibles, així com de les relacions de poder a la nostra societat. El text es titula "Espacios disidentes homosexuales" i l'autor analitza el comportament territorial i social de l'homosexualitat. Les zones de contacte gai en