fogars de formació i d'instrucció i realitzin una autèntica funció d'ateneus. Escampats com són per totes les barriades de Barcelona i les principals localitats de Catalunya, constitueixen una xarxa que impulsa la joventut a responsabilitzar-se i elevar-se culturalment. L'acció ennoblidora de l'excursionisme per mitjà d'aquesta malla espessa d'entitats actives i de les seves excursions, ha arribat als extrems més apartats del país i tot ell n'ha esdevingut influït.

Fins i tot fent solament exercici pedestre, l'excursionisme fa cultura, puix que els seus adeptes no poden deixar d'irradiar l'escalforeta d'inquietud espiritual que han adquirit en el si de la seva entitat i encara el seu ull i la seva màquina fotogràfica capten les singularitats del seu recorregut que en ésser propalades esdevenen preciosa matèria d'informació. Joan Maragall errà en dir amb la seva paraula il·luminada que "el nostre excursionisme no és pas un esport, no és pas un esbarjo, no és pas un estudi, que és un amor". És efectivament un esport, un esbarjo un estudi i un amor tot a la vegada. Participa de totes aquestes coses. En allò que el gran poeta fou un vident és en afegir que l'excursionisme no era un amor abstracte a la natura, "sinó a la nostra natura" i completa el pensament en sostenir que "el nostre amor a la natura viu en l'amor a la natura catalana perquè Catalunya és per a nosaltres compendi del mon".

Esdeveniments de tots sabuts podien haver truncat la marxa de l'excursionisme, desviant-lo dels seus fins. Talment com si hagués après la lliçó d'eternitat que li donaven les columnes a redós de les quals havia trobat naixença, ha sabut però, superar la prova i ha reflorit i persisteix i avança amb pas segur i

vela desplegada. Potser no apareix revestit de tot el fervor que el caracteritzava abans i s'ha fet més desimbolt i esportiu ara que ha estat cenyit dins l'organització rígida d'una concepció nova de l'estat i obligat a deixar a goret la seva part cultural. Però ha demostrat que conté unes essències que el fan perdurar.

* * *

Ens plau fer un petit advertiment abans de cloure aquest llarg prefaci. El volum ha estat escrit mercès a les facilitats que ens han estat proporcionades pels elements directius de la Biblioteca del Centre Excursionista de Catalunya. La font d'informació gairebé exclusiva han estat els butlletins de la mateixa casa pairal del carrer del Paradís en primer lloc i els de les altres associacions excursionistes catalanes que s'hi col·leccionen. Posem ben poca cosa de la pròpia collita i en tot cas allò que ens és donat de fer, és solament escollir, interpretar i resumir. Per això hem reduït al mínim les notacions dels llocs d'on extrèiem les informacions, puix ens caldria citar constantment, i gairebé amb exclusivitat, exemplars i més exemplars dels diversos butlletins socials. Queda ben entès que quan no fem constar la informació és que aquesta procedeix de la publicació periòdica de l'entitat a què en aquella oportunitat ens referim.

Hem de fer constar també, que les entitats excursionistes que no publicaven o no publiquen programa d'activitats, ni butlletí, en alguns casos ens hauran passat desapercebudes. Hem procurat adquirir la informació pertinent de particulars però no sempre ens ha acompanyat l'èxit, i no tenim cap dubte que haurem comès omissions que des d'ara lamentem i per les quals demanem compungidament