que s'hagués estripat i deixés veure allò que amagava. Així quan ens trobem en un cap de cingle, a l'hora de desflocar-se la boira, veiem que el vel vaporós va mostrant ara una masia, ara un pic, ara un tros de camí, ara les ruïnes d'un castell, ara un poble, així, als ulls d'aquells primers excursionistes anaven sorgint ermites, castells, convents abandonats, congosts de gran bellesa, saltants d'aigua sorprenents, boscos subjugadors, valls d'encís. Al pas dels excursionistes s'anava mostrant amb tota la seva bellesa la nostra terra i ells cuitaven a proclamar allò que descobrien. Afortunadament tenien l'impuls d'escriure i a través de les seves publicacions, descrivien, ressenyaven i estudiaven i revaloritzaren vells costums, enaltiren les velles danses, recolliren les cançons, esclariren i catalogaren la toponímia, regiraren els arxius, calcaren làpides i capitells, catalogaren monuments, recolliren fòssils i minerals i plantes, exploraren muntanyes. Posaven en clar l'orientació de les valls, el traçat que semblava desentranyable de les altes carenes i fixaven els passos d'accés. Mercès al proselitisme d'aquells primers excursionistes, de bell nou resplendia Catalunya i es mostrava amb una llum nova d'orgull als ulls dels propis catalans. Era com si de cop i volta es retrobés la pròpia llar o la mare perduda.

Els abnegats excursionistes de l'inici se superaven i veurem al llarg de la nostra història com assajaven disciplines científiques poc conegudes entre nosaltres i sorgien les ciències naturals en llengua catalana i referides concretament a Catalunya, sorgia l'arqueologia catalana, la prehistòria, el

folklore, l'espeleologia i hom restava meravellat de veure que aquell tipus de grans monuments que tant vèiem enaltir per l'estranger, nosaltres també el teníem i dignes d'equiparar-se amb els de qualsevol altre país. I es descobria aquest Pirineu que és el bressol de la nostra raça i l'escola essencial del nostre muntanyisme.

* * *

Hom resta sorprès de la quantitat de gent eminent i significativa que ha passat per les entitats excursionistes. En les planes de la present obra hom trobarà els noms de gairebé totes les eminències del país, junt amb moltes altres persones de segon i tercer rengle que aporten la seva col·laboració entusiasta i no menys eficaç a l'impuls mancomunat. L'excursionisme entrà en la vida cultural i social catalana com una activitat de selecció i això havia de barrar-li molts camins. Però li féu arreplegar la totalitat dels homes que en una branca o altra de la ciència i de les lletres sentissin un mínim d'amor al país. Tots els homes de saber i també els més escollits dels qui volien aprendre acudiren a engruixir les nostres associacions. Molts en feren el centre de les seves activitats i s'hi lligaren en cos i ànima, altres s'hi deturaren de biaix sols en un moment donat de la seva vida, però tard o d'hora, de joves o bé de vells, no és aventurat sostenir que totes les figures que han tingut alguna significació han prestat el seu esforç a l'excursionisme. I és que aquest, abans de sorgir les institucions científiques catalanes especialitzades, encaminà i fins agabellà la vida cultural i li donà un sentit autòcton.