L'excursionista no en té prou amb veure sinó que de més a més escriu. Àdhuc els empassacamins o el simple escalador necessita escriure i descriure, propagar amb lletra d'impremta allò que ha vist, deixar constància de les seves admiracions i les seves descobertes. Es a la vegada practicant i narrador literari. Això no es dóna en els esports generals i en canvi esdevé profús en el nostre excursionisme i posa una vegada més d'evidència que en ell hi ha quelcom més que un esport erm. Cada grup i grupet té el seu butlletí, la seva crònica i sorgeix un autèntic esperit d'emulació a veure qui el fa millor. Algunes de les publicacions excursionistes resulten modèliques i hom podrà pouar-hi sempre tresors inapreciables d'informació. I a més dels butlletins es publiquen inicialment àlbums informatius, en els quals s'acompanyen els gravats amb monografies de gran rigor arqueològic. Tot seguit apareixen detallades i valuoses guies itineràries de tot el nostre territori i estudis independents de monestirs, catedrals, esglésies i ermites i una munió de publicacions complementàries fins a constituir un cos prolix i importantíssim de textos excursionistes.

Ha quedat sense dir l'enorme influència que ha tingut l'amor al tipisme i la ruralia en general despertat per l'excursionisme en la literatura catalana contemporània. La lírica que pren per tema el paisatge, la novel·la i el teatre que tenen la muntanya com a camp d'acció, la simple descripció d'ambient rural, de les quals sovint els propis autors són practicants de l'excursionisme, havien arribat a adquirir una importància preponderant dintre les nostres lletres, fins al punt

d'originar una viva reacció a fi de provocar una literatura ciutadana per contrarrestar-la. I no oblidem tampoc que l'art pictòric català contemporani és essencialment paisatgista i tanmateix l'excursionisme trobà en la fruïció de perspectives, coloracions i diafanitats paisatgistes el millor dels seus grans atractius. Hi pot haver o no algunes circumstàncies racials que justifiquin el refinament sensible envers la natura, però de fet sembla poder-se assenyalar una afinitat vers l'excursionisme català i el paisatgisme literari o pictòric.

Totes les entitats excursionistes, àdhuc els grups i grupets més insignificants mostren com a primer afany social l'establir una biblioteca. Es pot sostenir que no hi ha estol excursionista sense el seu armari amb llibres. Necessitaven, és clar, guies itineràries i cartes geogràfiques per a realitzar els seus recorreguts i la consulta dels textos apropiats situa tot d'un cop els components del grup en un pla intel·lectual d'interpretació. Però no és solament per al servei d'informació que s'organitza la biblioteca, ni aquesta s'especialitza rigorosament en volums d'interès excursionista, sinó que adquireix un camp de matèries més vast, estableix un servei de préstec i al seu entorn es crea una secció d'"amics dels llibres" i se'n fa un lloc de controvèrsia amb reunions setmanals. Encara l'entitat realitza sessions on es llegeixen ressenyes de les excursions realitzades, es donen també projeccions de diapositives explicades i conferències sobre temes múltiples i moltes entitats organitzen cursets de vulgarització de temes emparentats amb l'activitat excursionista. Tot plegat fa que aquestes entitats esdevinguin veritables