I tanmateix la tendència intel·lectual, en el seu si, sabé cohabitar amb intimitat amb la simplement contemplativa i l'activament esportiva, fins a compenetrar-se ambdues per constituir un sol cos. Són com els dos ulls del rostre humà que capten una sola imatge i la duen a un sol centre sensitiu. D'altra banda, la tendència esportiva de l'excursionisme, posa encara més de manifest l'impuls de tria o distinció, puix la manifestació cultural ja és selecció per pròpia contextura. Aquells qui feien excursions pel simple plaer de recórrer camins i pujar a les muntanyes, malgrat no cultivessin absolutament cap activitat literària o científica, ho feien impulsats pel plaer estètic que els produïa el copsar els paisatges o gaudir de les inefables joies que proporciona la natura, i fins si voleu pel sol anhel de donar eixida a una resistència física o a una mania subtil d'esmunyir-se amunt i temeràriament en lluita amb les verticalitats, però tots són igualment enduts per un amor a la terra que trepitgen i un impuls de fer-hi coneixença. Foren ells els qui iniciaren el corrent ciutadà vers el Montseny primer i els Pirineus més tard. Malgrat les campanyes realitzades pels alpinistes francesos des de mitjans del segle passat, hi havia encara vies verges als Pirineus en sorgir el nostre excursionisme i moltes han estat conquerides per nosaltres mateixos sense haver calgut esperar que els altres ens passessin davant. I encara, a les parets del Pedraforca, a les agulles del Montserrat i de Sant Llorenç del Munt al Montseny, i altres muntanyes secundàries, aquells de nosaltres qui s'han llençat als exercicis de l'escalada, han realitzat

gestes temeràries que tot i poder-se classificar com a genuïnament esportives, han contribuït a obtenir una major coneixença de determinats fragments de la pàtria, tan insignificants com us plagui, veritables partícules si dir-ho així us és grat, però que han estat verges fins que els primers escaladors les han fetes seves, i així aquests han contribuït a complementar l'estudi general del territori. Els grimpaires de l'escalada aparentment infructuosa d'avui, continuen però amb molt major perill i resultats naturalment més minsos la tasca d'exploració iniciada el 1876.

D'altra banda, l'excursionista primer es doblava de dibuixant i ara de fotògraf. La seva màquina d'impressionar capta la fesomia dels indrets més insospitats i des de punts de mira excepcionals. Esdevé així un auxiliar del geògraf, l'arqueòleg, el geòleg i el naturalista en termes generals, i encara de moltes altres especialitats. Les seves fotografies i els seus croquis, tant com les seves descripcions de les excursions que porta a cap, forneixen l'home d'estudi de materials de primera mà. No pas gratuïtament, mossèn Font i Sagué escriví que els excursionistes han de fer com les abelles que no es circumscriuen a treure la substància per a la confecció de la cera i de la mel d'una classe de flors determinada, sinó que van d'ací d'allà xuclant-les totes, des de la més humil a la més formosa per poc profit que en puguin treure i després un cop al rusc, d'aquella munió de partícules diferents en resulta una formosa bresca.