M'han de perdonar que aquest pròleg adquireixi ara un cert to personal. Personal i, forçosament, una mica nostàlgic. Des del punt de vista propi, no és tracta pas en va d'un dels meus primers treballs de recerca geogràfica, acabada la llicenciatura universitària. Una tasca, idò, realitzada amb aquesta especial i vibrant il•lusió de la plena joventut. Precisament per aquells anys treballava també al Pirineu català, fent estudis sobre la transhumància del bestiar oví (treballs publicats l'any 1950 i després, de nou, en el meu llibre El món rural a Catalunya, Barcelona, ed. Curial, 1973; capítol 6). Quin contrast entre l'elevada, irregular i humida muntanya pirinenca, amb les seves altes i fresques pastures d'estiu, i la deprimida i resseca illeta de Formentera, a ras de la mar, en plena Mediterrània! De l'anàlisi atenta de cada cas, de les comparances que sorgien gairebé espontànies –la Geografia s'ha nodrit sovint d'un mètode comparatiu– en vaig treure, llavors i en el futur, profitoses ensenyances.

He de confessar també que, en dites circumstancies, vaig començar a aprendre a estimar i a valorar les terres i l'esforç dels homes que considerava i analitzava. I no vull pas amagar que he sentit i sento un amor

profund, tendre i fort, al mateix temps, per a aquesta illa, per cada racó d'aquesta illa. Els formenterers em deixaran ésser també, després de tants anys d'estimar Formentera, una mica formenterer?

Per això m'alegrà ben intensament saber que hom volia publicar de nou el meu article, traduït a la nostra llengua. Us en don la citació exacta: “Formentera. Estudio de Geografía Humana”, Estudios Geográficos, vol. XI (Madrid, Instituto de Geografía Elcano, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 1950), pp. 389-442, 9 figs., 4 làms. fora text.

Però, al mateix temps, m'entra una preocupació. Era l'angúnia dels nombrosos dèficits del treball fet i publicat. Per una banda, la Geografia ha avançat força durant aquests quinquennis, els mètodes de treball s'han afinat, els enfocaments són, en bona part, uns altres, la mateixa terminologia s'ha fet més rica i diversa; tot ha anat adquirint un nou caire i un nou rigor. Alguns paràgrafs no els hauria pas admès ara del tot, com a professor, en un treball d'un estudiant actual i està ben clar que bastants aspectes poden ésser indiscutiblement aprofundits i completats.