En efecte, la Guerra Civil especialment havia trencat nombroses relacions econòmiques i havia dislocat uns marcs socials, que es recomposaren amb dificultat a partir del començament del decenni, d'una manera força rígida i artificiosa. Durant uns anys, queda el record d'aquella maltempsada en alguns elements juxtaposats a l'illa, sense relació profunda: resta d'una base d'hidros, un campament de presoners, un destacament militar.

La segona Guerra Mundial encara contribuí a tancar més els horitzons. Formentera, amb una població absoluta i relativa ben notable – més de 3.000 habitants, uns 40 habitants per km²– quedà gairebé reclosa en si mateixa, abandonada a les seves pròpies possibilitats. Sols Eivissa, l'illa propera i especialment la Vila, podien constituir, llavors, un destí de certes relacions i de determinats productes; un centre social i un mercat, diríem, encara que ben migrats en aquells moments.

Aquesta característica fa encara més vius els contrastos que apareixen entre la Formentera actual, diguem la del novè decenni, i la que en aquesta obra és presentada, la dels anys propers a mitjan de segle. Entre les dues, com

és ben sabut, ha actuat un conjunt de fets renovadors i revulsius, que solem sintetitzar massa esquemàticament en la paraula «turisme», un mot ara omnipresent i que, en canvi, inútilment cercarem a les pàgines que segueixen. Al•ludim, ja ho sabeu, a uns fets profundament trasbalsadors –que han capgirat un bon nombre de supòsits i d'estructures socials i econòmiques– i que s'han esdevingut ràpidament, precipitadament, a penes una vintena d'anys, entre 1955 i 1975, aproximadament.

Heus ací com un fet històric, ben aliè al mateix estudi, ha donat al nostre llibret un inesperat valor. En el que tingui de veritable i objectiu, en el que puguin tenir d'encertades les seves exposicions i interpretacions, rau tota la seva possible gràcia. D'aquesta manera, tenint en compte el futur immediat al moment considerat –que és el nostre present–, aquesta obreta és converteix en una pedra de toc, en una possible i significativa comparança. Recordem que les pagines que segueixen no sols evoquen una Formentera una mica llunyana, sinó una Formentera diferent, en certs aspectes radicalment diferent. Ja ho hem dit abans: una altra Formentera.