Aquest petit llibre reflecteix una Formentera ja, en bona part, desapareguda. En efecte, és resultat d'unes observacions, unes dades i unes recerques que es refereixen i que foren efectuades durant els anys l947 i 1948. El treball fou redactat l'any següent, durant 1949. Des de llavors han transcorregut, implacables, tres decennis i mig, prop de quatre.

Un bon nombre de lectors, fins i tot essent formenterers, ja gairebé no podran recordar-la; altres, nascuts posteriorment, ni tan sols l'han coneguda. És, en tot cas, una Formentera llunyana o una Formentera simplement evocada, potser reviscuda, a través dels records i de les paraules dels altres.

Però no es tracta tan sols del transcurs dels anys. Potser podrien semblar pocs anys, posem-ne trenta-cinc, si la vida hagués mantingut el seu to monòton i tradicional a través dels decennis i àdhuc dels segles, com ha succeït sovint a les terres mediterrànies, com ha esdevingut en aquesta mateixa illa.

No és pas aquest el cas de Formentera de la segona meitat del nostre segle. A mitjan del decenni següent al del present estudi, a mitjan de la sisena dècada de l'actual centúria, començarà una nova evolució, social i econòmica, que es farà encara més viva i radical pocs anys després. Precipitadament ens allunyem de les característiques formentereres dels anys quaranta, molt més ràpidament del que podríem sospitar pel sol transcurs dels anys. Ja no es tracta sols, subjectivament, d'una Formentera llunyana o mai directament coneguda. És que es tracta, objectivament i en gran part, d'una altra Formentera.

Per accentuar encara més el punyent contrast, cal dir que la Formentera dels anys quaranta presentava unes característiques menys evolucionades del que podríem esperar. Era una Formentera estancada, arcaïtzant. En realitat, la Guerra Civil espanyola (1936-39), i la segona Guerra Mundial després (1939-45), havien fet retrocedir la nostra illa a una situació que, en certs aspectes, podria recordar-nos força dècades abans. Quan, per exemple, l'emigració formenterera, de la qual haurem de parlar força a les pagines que segueixen, era ben escassa.