D'altra banda, en nombroses facetes en relació amb la Geografia física i la Geografia humana, s'ha avançat força en el coneixement de les Pitiüses, en general, i de la mateixa illa de Formentera, en concret. Ens referim a estudis tan diversos com poden ésser la Geologia, la Meteorologia i Climatologia, la Botànica, l'Arqueologia, la Historia o l'Antropologia social i cultural. Calia tenir tot això en compte?

Vaig decidir no modificar-ho. Si haguéssim recorregut a noves fonts i nous mètodes, hauríem corregut el risc d'haver de modificar una part del pla de treball i d'exposició, de fer referències a fets posteriors i fins i tot potser de falsejar l'ambient objectiu i subjectiu en els quals l'obra fou realitzada. Amb tots els seus defectes, aquest estudi reflecteix amb exactitud la il·lusió i els esforços d'un novell investigador davant d'un tema apassionant. Reflecteix també el context científic d'aquells temps, ben limitat, amb escasses relacions amb l'estranger, a no ser la recepció de la forta influència francesa, però amb renovades prometences per a la nostra disciplina. Els que hi treballàvem teníem la sensació que sota la direcció dels nostres mestres – i em plau recordar, en aquest sentit, els professors Pierre Deffontaines, Lluís Solé i Sabarís i Salvador Llobet – estàvem començant a fer,

un xic seriosament, Geografia. Fet que, en bona part, s'ha confirmat, ja que en els anys futurs hi va haver un fort desenvolupament de la Ciència geogràfica.

Però el que ens féu decidir especialment a no introduir-hi canvis fou el perill de desdibuixar l'ambient que presentàvem i la visió que donàvem d'aquella Formentera, que no havia arribat encara a mitjan de segle. Corríem el risc d'enterbolir el que probablement té més interès, com hem dit abans, en el nostre estudi. Al cap i a la fi es manté el que considerem fonamental, és a dir, la presentació de la Formentera d'aquells moments, amb les característiques que poden ésser més colpidores per a un geògraf: certs trets naturals, socials i econòmics; les relacions ecològiques i d'aprofitament de recursos dels homes respecte al medi ambient; la colonització i la creació i evolució d'un paisatge humà.

Les revisions i complements procedents d'altres disciplines, ja esmentades, haurien motivat també modificacions i complements ben profunds i llargs en alguns casos, que no semblava pas adient fer ara i que no contradeien pas, d'una manera fonamental, les conclusions aconseguides.