l'exposició perdia l’homogeneïtat dels estudis econòmics suportada per un coneixement, més o menys profund, de la circulació de capitals, aspecte crucial molt desatès pels geògrafs. Aquell èmfasi en la distribució geogràfica només amagava, el més sovint, les enormes mancances en teoria econòmica i economia aplicada. I tampoc no era cap originalitat fer mapes. En els estudis d'estructura econòmica de grans àmbits també n'hi havia per a destacar el vessant horitzontal de la distribució de la renda i dels seus factors. Abans de submergir-se en conceptes i dades econòmiques de base, els geògrafs maldaren per trobar inspiració en els antecedents històrics per a dilatar el text. És ben evident a cadascun dels capítols de geografia humana.

El recurs als antecedents històrics és ben present en el capítol inicial sobre "La població" [237-281] escrit pel professor Joan Vilà-Valentí. L'evolució de llarga i de curta durada del nombre d'habitants, amb el repàs dels factors endògens i exògens que li han influït a cada època, va a parar a les allaus migratòries del segon terç del segle vint. Els repàs de l'estructura de la població contemporània confirma aquell tret subaltern de la geografia humana respecte dels treballs

d'economia aplicada, els quals l'haurien considerat com de 'demografia'. Del capítol en pengen un parell més. N'haurien pogut ser apartats especialitzats amb l'accent posat en el caient espacial. La professora Maria de Bolòs recuperava la tradició ecològica i antropològica de la geografia, oblidada a la resta del llibre, en afirmar que "la ocupación del espacio geográfico por el hombre se traduce en el paisaje --dejando aparte los aspectos puramente económicos-- por la presencia de determinadas estructuras de carácter arquitectónico, más o menos complejas, que tienen como finalidad fundamental proteger de la intemperie y, en determinadas circunstancias, constituir verdaderos elementos de trabajo". En definitiva, classificava els assentaments humans per la tipologia de concentrat, dispers, etc., com a exponent del "poblament rural" [282-309]. El professor Horacio Capel, altre membre destacat del Departament de Geografia dirigit pel professor Vilà, efectuava una síntesi ràpida i precisa de l'evolució de la urbanització i de la xarxa urbana d'Espanya a la segona meitat del segle vint com a exponent del "poblament urbà" [310-322]. Un bon resum de la seva tesi doctoral presentada l'any 1972.