encontramos con paisajes cuya afinidad hay que buscarla en la Europa Atlántica, aquí nos encontramos con otros que nos llevan a pensar en los países del África menor..." [5] No se li pot estirar pas més la llengua per aquest cantó. Perquè per a Terán, el paisatge natural va ser transformat per les successives societats i cultures assentades a la península des de l'antiguitat més reculada fins als nostres dies. L'evolució i desenvolupament de la població i dels recursos econòmics varen desembocar, en el tombant del segle XIX al XX en un mapa agronòmic esclafat pel pes del cereal i el bestiar oví d'una gran àrea central deprimida en desequilibri evident amb algunes regions perifèriques "dinámicas y lanzadas hacia el futuro" [9]

La bonança econòmica experimentada durant els anys seixanta, de creixement sense desenvolupament, fou la causa de l'aparició de nous contrastos a totes les escales geogràfiques de la pell de brau. Feia especial referència a les allaus immigratòries del camp a la ciutat, "uno de los fenómenos más característicos de los últimos años", i a la consegüent desarticulació de les ciutats tradicionals: "muchas son las ciudades españolas que han perdido su bella tradicional configuración fisionómica o cuyo núcleo histórico, a veces casi desaparecido o

rehecho, desaparece oculto por una barrera de modernas construcciones de figura paralelepípeda o un contorno de suburbiales urbanizaciones desflecadas." [11] I després de les pluges venen les sequeres. La crisi energètica dels anys setanta havia tallat l'aixeta de les vaques grasses i calia apretar el cinturó: "Otra vez España entra en uno de esos períodos de espera que en nuestra historia han superado en duración, desde hace muchos años, a los paréntesis de esperanza cierta y prologada." [11-12]

L'entrada de Lluís Solé en la part dedicada a la geografia física [15-234] no pot ser, al cap i a la fi, més definitòria: "si un atributo común puede engarzar la variada gama del paisaje peninsular es el de sus vivos contrastes, creadores de una diversidad como quizá no ofrece ningún otro país de Europa [...] El geógrafo debe tener muy presente estos ricos contrastes si quiere entender y explicar muchos de los rasgos humanos de la Península Ibérica." [17] Les al•lusions socials, però acaben aquí. Els deu capítols que segueixen s'esmercen en l'estudi de l'estructura i morfologia de les grans unitats del relleu: la meseta central, les orles muntanyoses de la meseta, les depressions externes de la meseta i les serralades alpines perifèriques amb especial dedicació a