I després dels entremesos toquen els plats forts. Vénen servits per Ángel Cabo, el sector agrari [323-381], i Manuel de Terán, el sector industrial [382-455], amb postres a càrrec de Vicenç M. Rosselló, una aportació de temàtica singular, i prou interessant, sobre "la pesca" [456-475]. L'orientació de l'aportació del professor Cabo es pot resumir amb una citació del davantal del capítol: "El sector agrario es ahora el más deprimido, y el que se desarrolla con más lentitud, y sus rendimientos medios son de los más pobres de Europa. A la mejora de esta situación interior y al acercamiento a la productividad agraria europea se oponen unos obstáculos físicos y, sobre todo, otros de orden histórico o político". Ultra l'ampli repàs d'aquests condicionants en la història, la presentació del sector s'ordena en una enumeració enciclopèdica de conreus i de bestiars, amb regust de geografia d'Escola de Comerç, en el bon estil dels llibres de Francesc Cortada Reus. L'articulació del capítol signat pel professor Terán va de bracet amb l'anterior, inclòs el repàs de geografia comercial, però, i crec que val la pena remarcar-ho, amb un reconeixement explícit del deute envers els treballs d'estructura econòmica d'Espanya. Presentava la rememoració de l'evolució de les manufactures tradicionals i la indústria moderna fins arribar a allò que anomena com

el "despegue industrial", una maniobra d'enlairament tan llarga com de dos segles tocats! El Terán de sentiment regeneracionista surt a relluir perquè si bé "en 1970, la situación ha cambiado: el despegue se ha cumplido, pero todavía España es un país en vías de desarrollo, distante de las metas alcanzadas por los países de la Europa occidental e incluso de la lograda por Italia dentro de los países mediterráneos".

La presentació geogràfica del sector terciari és protagonitzada pels seus dos trets més evidents: les comunicacions [476-501], servides per Joaquín Bosque Maurel, i el turisme [502-515] per Francisco Villegas Molina. Com passava en tots els capítols precedents, aquests no varen estalviar una dilatada revisió històrica, tant per a recordar la formació de les xarxes de transport per carretera i ferrocarril com per palesar la persistència i auge de les flotes marítima i aèria d'Espanya, aquesta darrera d'interès evident per a la promoció del turisme. Villegas no s'estava pas de gratar la nafra del que anomena "colonialismo turístico" en relació amb "las grandes agencias internacionales, que, aunque producen cuantiosos beneficios en España, retienen en el país de procedencia una parte de las