Una obra sobrevinguda, de publicació ajornada per causes diverses. A la presentació, els directors i l'editorial se sinceraven i no amagaven pas que el retard tenia molt a veure amb raons d'oportunitat comercial. A la data d'edició del manual de geografia 'regional' que fa de parella amb el que ara ens ocupa, hi havia altres manuals de geografia 'general' d'Espanya en el mercat de textos universitaris els quals haurien pogut entorpir la difusió d'un nouvingut. Aleshores hom va optar per publicar només el de geografia regional atès que no se li endevinava competència en aquest caient. Tot amb tot, els directors volgueren fer creure que havia estat preparat, si més no en el seu entramat general, de conjunt amb el volum de geografia regional aparegut deu anys abans. Tanmateix, el redactat final, sobretot el de la part de geografia humana, és de dates molt acostades a la seva publicació. L'actualitat de les dades socioeconòmiques que presenta ho revela prou bé.

A l'any 1978, la presentació doble de la geografia peninsular, per les unitats regionals i pel mosaic general, no era precisament cap innovació metodològica. Així mateix, aquesta geografia general, en concret, se suporta sobre una línia expositiva clàssica, en les dues grans vessants de la disciplina,

geografia física i geografia humana: "en la redacción de esta obra se ha seguido, pues, un criterio ecléctico y equilibrado, servido por un buen número de los mejores especialistas universitarios de nuestro país" [VIII]. Van encapçalades per una "síntesi introductòria" [1-13] signada per Manuel de Terán, molt ben guarnida amb citacions d'altres autors, la qual mereix una repassada.

Terán remarcava, en primer lloc, la situació de la Península Ibèrica en l'àmbit mediterrani per sortir del pas de la discussió immemorial sobre la situació del límit entre Europa i Àfrica, dels Pirineus a l'Atlas. En aquest context, en canvi, reservava un paper secundari a la seva situació de tascó entre dos mars. La referència inevitable de la influència dels factors físics derivats d'aquella situació singular defugia qualsevol determinisme geogràfic. Després d'emfasitzar la significació de la isoieta dels 600 mm de pluja anyal, l'autor només s'avenia a concedir que la pluviositat, la vegetació i els sòls ofereixen una munió de contrastos els quals defineixen aquest caient el territori hispànic a gratcient. "Una diagonal trazada desde algún punto del NO galaico hasta otro [en el] mediterráneo sudoriental mide la magnitud de estos contrastes y hace enérgicamente expresiva esta realidad. Mientras allá nos