divisas (...) imponen los precios hasta límites inverosímiles, lo que reduce la rentabilidad y llega a afectar la calidad de los servicios" [508]. Aquest professor concloïa amb termes d'estratègia global: "Es un problema de difícil solución, porque cualquier medida adoptada contra ellas podría originar represalias y dirigir sus clientes hacia otros países. La solución puede estar en la creación de una agencia española que capte directamente turistas en el extranjero hacia España".

La conclusió o capítol final d'un estudi d'estructura econòmica va a parar a l'anàlisi i caracterització de la distribució de la renda generada pels sectors productius de l'àmbit geogràfic estudiat. En aquest manual de geografia general també és així. El professor Bosque Maurel repartia "los grandes problemas socioeconómicos

nacionales" [516-525] en tres grans direccions. En primer lloc, situava la renda per càpita mesurada per al conjunt de l'Estat en el rànquing mundial. L'avenç era innegable, sobretot pel que fa a l'augment de rendes industrials i turístiques, però els gairebé 900 dòlars de 1971 situaven el país a la cua d'Europa. I el consum enfollit no feia altra cosa que disparar la inflació... En segon lloc, comentava l'acusat desequilibri regional de la distribució de la renda. Després de passar revista als guarismes desagregats geogràficament, remarcava com aquell desequilibri és cada volta més accentuat, contra les tesis del govern dels anys seixanta i setanta el qual pretenia corregir-lo mitjançant Plans de Desenvolupament. Finalment, passa revista al procés d'integració d'Espanya a Europa, aleshores de desenllaç encara incert. [Pau Alegre; Tots Sants 2007]