"La negació política que Barcelona i la seva àrea d'influència més intensa i immediata constitueixen una àrea metropolitana polifuncional dotada de poder polític i financer i d'àmplies competències administratives, fa difícil d'establir l'àmbit real de l'àrea que hem de tractar. Com a geògraf, però, no puc acceptar que l'àrea metropolitana sigui només la del transport o la dels serveis hidràulics i del tractament de residus, imposades el 1987..." [4] i és per això que el professor Josep Oliveras, catedràtic de Geografia a la Universitat Rovira i Virgili, passa a provar-ne les seves credencials en un discurs brillant, documentat i, per què no, combatiu. Fa bo de conèixer i de llegir. N’he assajat un repàs mitjançant un enfilall de retalls del propi text, el qual, confio i espero, no hagi tret de context en cap cas, i, si així succeeix, en demano les més sentides disculpes ja des d’ara.

El primer apartat, "La formació de l'àrea metropolitana de Barcelona" [5-14], ve a ser una geografia històrica, molt ben resumida, de la xarxa urbana de Catalunya durant el segle estès des de 1830 fins a la República. "L'etapa clau per entendre com s'inicia el creixement de les poblacions situades als encontorns de Barcelona, cal situar-la entre

1830 i 1930. En aquesta etapa es produïren una sèrie de canvis en els models de producció tradicionals que van donar pas a una nova etapa caracteritzada per la mecanització dels processos fabrils. [...] És ara quan els pobles del Pla comencen a incrementar la població i es comença a formar la regió industrial de Barcelona de la qual parlarà Pierre Vilar al final de la dècada de 1920, quan la resta de Catalunya era encara fonamentalment un país agrari." [6-7-8] L’aglomeració demogràfica, industrial i edificatòria de Barcelona, però, no era pas encoratjadora : "Amb raó es començava a parlar de la macrocefàlia. El mateix Pau Vila ho fa quan exposa que l'augment de població de Barcelona ha esdevingut prodigiós, [...] la puja ha estat vertiginosa, [...] Barcelona generosa, és el refugi dels desesperançats de fora; però la seva actitud acollidora produeix un macrocefalisme demogràfic perillós per a Catalunya" [p. 14, Vila: Resum..., 1935, IX, p. 52]

"L'àrea metropolitana i la mateixa regió ja estaven formades els anys trenta, quan a la regió I hi vivia gairebé un milió i mig de persones." Així engalta "La confirmació de l'espai metropolità" [16-27] juntament amb l’evolució de l’ocupació del sòl construït en