sengles mapes de 1900, 1925, 1950 i 1980. "Barcelona, amb més de la tercera part de la població, es convertia en el traç essencial de la fesomia catalana, és la concreció humana de la realitat sociopolítica de Catalunya." [Vila: La fesomia..., 1937, p. 42] “Davant aquest creixement desenfrenat, un assenyat predicador de l'ordre territorial, Nicolau M. Rubió i Tudurí [assegurava que] el remei havia de ser el Pla regional. [...] Barcelona necessita més espai per créixer. [...] Rubió limitava la creixença de Barcelona a la Barcelona estricta, però li conferia extensions territorials vitals per a la seva supervivència més enllà dels seus límits, entre els dos rius i a l'altra banda de les muntanyes." [21]

L'allau immigratòria dels anys cinquanta, amb "la formació de noves barriades d'autoconstrucció, van créixer totes les poblacions amb assentaments industrials i especialment les de les planes i les valls de rius [i] un nou fenomen comença ara a estendre's per la regió metropolitana: les urbanitzacions de segona residència per a les anomenades classes mitjanes..." [22] Oliveras insinua la continuïtat de la proposta disseminadora de Nicolau M. Rubió en la planificació provincial materialitzada, d’antuvi, en el Pla Comarcal de 1953 dels

vint-i-set municipis i en el Pla Provincial pròpiament dit, del 1959: "intentava potenciar el creixement econòmic i demogràfic de la resta de la província i esponjar-lo cap als nuclis capitals de comarca i les seves poblacions secundàries." [25]

L’apartat següent, titulat "Com s'amplia i es redueix una àrea metropolitana" [27-32], és embocat per una afirmació que, si més no, podria portar polèmica: "Al llarg de la dècada dels seixanta el creixement migratori continuà, encara que més atenuat que durant els anys anteriors, però a aquest increment cal sumar-hi una alta natalitat com a conseqüència fonamentalment dels fills dels immigrants." [27] Això darrer encara ara no ha estat demostrat. Sigui com sigui, el creixement demogràfic havia superat totes les previsions i, en conseqüència, calia revisar el Pla Comarcal de 1953. El Pla Director de l'Àrea Metropolitana de Barcelona de 1966, aprovat el 1968, va ampliar l’àmbit d’actuació urbanística a la Regió I de la Divisió Territorial de 1936. "L'objectiu dels planificadors era polaritzar el territori amb la finalitat de fomentar l'anivellament social, econòmic i urbanístic, que havia d'assegurar la llibertat d'opinions, la indiferència en la localització i la recerca d'estàndards òptims