que preveia impulsar l'alcalde Pasqual Maragall ha quedat anul•lat." [42] Arrodoneix l’apartat amb extractes molt generosos de textos programàtics de Maragall mateix (1985).

Les conclusions són plantejades en clau de pregunta: "Un àrea metropolitana administrativa o un govern metropolità?" [44-48] I segueixen les preguntes: "Si la congestió de Barcelona i la manca de poder metropolità frenen la dinàmica de desenvolupament, en pot quedar tot el país afectat? Sorgirà una altra ciutat o conjunt de ciutats que puguin fer el paper de Barcelona? Si s'agreguessin nous municipis a Barcelona, quedaria el problema resolt?" [44] Amb les respostes corresponents: "És ben probable que una Barcelona feble seria negativa per al conjunt de Catalunya; és difícil que en els propers cent o dos-cents anys una altra ciutat

o conjunt de ciutats pugui fer el paper de capital real del país, i també és difícil agregar per reial decret nous municipis a Barcelona." [45] Però "hi ha altres ciutats de la regió que també senten la necessitat d'un govern metropolità; els seus plantejaments no sempre coincideixen amb els de Barcelona, perquè hi ha recels envers la capital, dels quals l'alcalde Farrés de Sabadell ha estat un bon portaveu." [45]

En definitiva, "en un món de ciutats en competició, la metròpoli barcelonina, que és una part de Catalunya, necessita tenir unes polítiques pròpies per poder fer front als reptes del segle vinent i mantenir-ne la dinàmica i el creixement qualitatiu en benefici dels seus habitants i de tots els que per una o altra raó tenen necessitat d'anar a Barcelona, encara que només sigui per presentar una ponència." [48]

[Pau Alegre, 1 de maig de 2007]