Quant a la inversió d’aquests beneficis, Vilar comprova que si en un principi s’esmercen en l’activació de les explotacions agrícoles des de mitjans segle, es converteixen en punt de partida d’activitats comercials i industrials. La canalització d’aquests capitals agraris cap aquests sectors es realitzà per diversos camins: la participació de la burgesia barcelonina en l’arrendament de les rendes senyorials, l’adquisició de terres per part de comerciants i industrials, la incorporació de fadristerns de les grans masies catalanes a la indústria i el comerç, etc.

Finalment, l’autor dedica un breu epíleg a exposar els resultats que per a l’agricultura, l’economia i la societat catalanes tingueren els canvis exposats fins aquí: “les acumulacions que hem observat presentarien més aviat, segons el mot de Tawney, un caràcter “lil•liputenc”. Però els resultats globals són considerables. A la base, una massa potent de mà d’obra lliure, de purs proletaris, ofereix la seva força de treball a l’empresa industrial naixent, o a l’agricultura intensiva i especulativa. Al cim, la renda senyorial pura,

malgrat el seu salt endavant, que tradueix el seus lligams orgànics amb la producció agrícola, absorbeix una part bastant important del producte regional, però en deixa una part molt important en les mans dels arrendataris adjudicadors. Drenada pels camperols i els artesans més rics, aquesta acumulació, de natura no capitalista, dóna els seus primers mitjans al capitalisme”..., però sense l’ampliació del mercat... “l’acumulació lil•liputenca del capital agrari només hauria assegurat un progrés a pas de tortuga. El gran comerç aportarà d’altres mitjans d’acumulació, quan s’hauran engegat els veritables mecanismes capitalistes. Però no serà tampoc determinat. Demografia, mercat, conjuntura, innovació tècnica, canvis psicològics, reformes d’Estat: cap d’aquests factors, pres isoladament, no donaria compte de l’arrencada del segle” [p. 654-655]. [Ramon Garrabou, Serra d'Or, any VII, núm. 5 (maig de 1965), pp. 23-25; Garrabou va efectuar la ressenya a partir de l'edició francesa. Hem substituït les referències de les pàgines de les citacions per les de l'edició catalana. Tanmateix, hem mantingut la traducció que en feia Garrabou.]