Els estudis aplegats en aquest volum corresponen a les intervencions que se succeïren en la tercera sessió del IV Congrés d'Història de Barcelona, celebrada el matí del dia 14 de desembre de 1995 a la sala d'actes de l'Ateneu Barcelonès. Els ponents foren Joan Vilagrasa i Amador Ferrer. Les tandes de comunicacions van ser moderades per Ramon Grau, Mercè Tatjer i Oriol Nel•lo, els quals, juntament amb el curador d'aquest llibre, constituïen el Comitè Científic. En el seu conjunt, ponències i comunicacions de la sessió analitzen la progressiva configuració de l'espai urbà barceloní, les modalitats de les intervencions privada i pública en el seu afaiçonament i l'impacte econòmic i social del procés. Tanmateix, el volum no inclou el debat que varen suscitar. Aquest es barrejà en el col•loqui que seguí la sessió consagrada al govern de la ciutat, celebrada a la tarda del mateix dia. Les intervencions d'aquest debat conjunt han estat publicades en el volum següent de la col•lecció, El municipi de Barcelona i els combats pel govern de la ciutat.

En el marc d'un Congrés concentrat, sobretot, en els segles XIX i XX, és prou oportú el recordatori inicial de la relació entre la

Barcelona contemporània, marcada per un creixement gairebé aliè a les traces heretades del passat llunyà, i la història més reculada. Les pinzellades que vénen a ser les aportacions de la primera secció del llibre, aspectes de la ciutat preindustrial, permeten de veure, per un costat, permanències puntuals sorprenents, com les empremtes dels primers ordenaments històrics, i, per l'altre, el gran salt que en tots els ordres s'esdevingué entre la ciutat preindustrial i la contemporània. Revisem-les.

Josep Ma. Palet presenta una proposta d'"estructuració i ocupació del Pla de Barcelona en l'època romana: la xarxa centuriada de Barcino" [3-18]. Ho fa a partir de les traces observades en el romanent de les alineacions parcel•làries i dels camins tradicionals rurals que encara podien observar-se en les fotografies aèries de mitjans segle XX. Per mitjà de l'anàlisi de "la presència a Barcelona de la Pia Almoina de la Seu" [19-28], Tomàs López valora les dinàmiques immobiliàries, dit en termes actuals, a diversos indrets de dintre i fora murades. Sense abandonar l'edat mitjana, Teresa Vinyoles traça el mapa de “la marina de Barcelona al segle XV” [29-36], des de la