residencial: aproximació a les fonts per al seu estudi" [319-330] destaquen el paper cabdal del nucli familiar en la consecució i en el manteniment de l'habitatge com a patrimoni d'ús entre les classes populars. Per l'altre, es constata que les transformacions recents en l'espai metropolità apareixen estretament vinculades a la reordenació de l'activitat econòmica i del mercat de l'habitatge dins d'un espai cada cop més vast: malgrat l'estancament demogràfic dels darrers vint anys, el canvi d'escala de la ciutat ha resultat imparable i ha conduït a una creixent mobilitat tant diària com de llarga durada, que involucra un segment molt ampli de la població.

Les tres aportacions recollides en el darrer apartat temàtic del llibre, La mobilitat residencial a escala metropolitana, així ho testifiquen. A grans trets, Juan Antonio Módenes amb el treball "Diferències en la mobilitat residencial a la regió metropolitana de Barcelona" [331-344], Josep Serra i Batiste en "L'emigració neta de Barcelona com a factor de desconcentració demogràfica

a Catalunya i a la regió metropolitana, 1988-1994" [345-358] i Antoni Durà en "La descongestió residencial a la regió de Barcelona: l'exemple de Santa Coloma de Gramenet" [359-369], coincideixen plenament a validar la hipòtesi de desconcentració.

La valoració dels treballs aplegats permeten fer una valoració molt positiva del volum. Així, compartim plenament les paraules de Joan Roca en proclamar que "Expansió urbana i planejament a Barcelona resulta, en suma, un llibre on es pren el pols a la ciutat en el seu aspecte més físic i material, però des de la perspectiva de conjunt de les repercussions socials i econòmiques de les modalitats que adopta l'expansió de la vida urbana. Un estudi encarat des d'una òptica plenament transdisciplinària, en la qual els estudis dels historiadors, geògrafs i altres científics socials s'imbriquen estretament amb els d'arquitectes i urbanistes." [IX]

[pau alegre, amb diversos manlleus de la introducció del curador, febrer de 2004]