territori, 1908-1936" [207-218], i la de Jorge Romero, "Imagen de Marca: la explotación del pasado romano en la Barcelona actual" [219-232], les quals incideixen decididament en el primer vessant abans esmentat. Per l'altra banda, la d'Agustí Rubio, "Una aproximació de la percepció de l'espai urbà de Barcelona" [233-240], la de Pilar Gómez : "La metamorfosi olímpica de Barcelona. Notes sobre la formació d'un patrimoni documental" [241-248] i, encara de manera més decidida, la de Francesc Manuel Muñoz Ramírez en la "Deconstrucció de Barcelona. Projecte urbà i realitat metropolitana, 1980-1995" [249-270] van en la línia de l'anàlisi de la significació subjacent en el discurs urbanístic.

D'acord amb el plantejament general del IV Congrés d'Història de Barcelona, l'estudi de la trajectòria urbana en la llarga durada es complementa en aquest volum amb l'anàlisi i l'intent de fer balanç dels darrers vint anys. Aquest era l'objectiu de la segona ponència de la Jornada: Elements per a un balanç del període 1975-1995 la qual s'enceta amb un estat de la qüestió sobre "idees urbanístiques i instruments tècnics en la transformació material i social de Barcelona, 1975-

1995" [271-294] de la mà d'Amador Ferrer. És un període marcat pel pas d'una fase de creixement quantitatiu de l'àrea barcelonina a una altra de reorganització qualitativa de l'espai metropolità i per l'aprovació d'un nou gran instrument de planificació territorial: el Pla General Metropolità PGM de 1976. D'aquest darrer, Ferrer analitza els potencials i els límits del seu paper com a marc regulador dels processos urbanitzadors més recents. El to del Pla de 1976 ha favorit que, en un bon nombre de casos, s'hagi pogut mantenir un relatiu equilibri entre les dues polaritats metodològiques de l'urbanisme, pla i projecte, en benefici del resultat global.

La trajectòria d'aquests darrers anys propicia també una avaluació més matisada del període immediatament anterior, el qual emergeix dels estudis sobre el mercat immobiliari i les pautes d'organització residencial a Barcelona i l'àrea d'influència immediata. Per un cantó, l'aportació de Ma. Pilar Garcia i Almirall en "L'evolució recent del mercat immobiliari de Barcelona. Característiques dels habitatges" [295-310], la de Ma. Jesús Calvo en "El cost de l'accés a l'habitatge a Barcelona, 1989-1995" [311-318] i la de Sergi Martínez Rigol en "El mercat