El seguiment de la dicotomia entre creixement espontani i planejament en el llarg termini és abordada de manera específica en un sector en el qual ha estat molt significativa i on avui es desenvolupen les intervencions més notables en el teixit urbà barceloní: el Poblenou. Diversos treballs plantegen successius retrats del vell Manchester català, des de la seva construcció en el vuit-cents com a barri industrial i obrer el qual, amb el vistiplau de l'Ajuntament de Sant Martí, creixia al marge de les previsions del pla Cerdà, fins al seguit d'experiències urbanístiques i immobiliàries que marquen les remodelacions a partir del seu decaïment com a zona industrial i la progressiva obertura de la façana marítima arran dels Jocs Olímpics. Són les de Francesc Caballé, "L'Eixample de Barcelona dins el territori de Sant Martí de Provençals, 1859-1897" [101-116], de Josep Ma. Carrera : "El desplegament del Pla general metropolità al Poblenou i les realitzacions olímpiques" [117-140] i Joaquim Sabaté Bel, "L'obertura de la Diagonal al Poblenou" [141-160]. Les dues aportacions agrupades en la secció titulada Formes d'urbanització perifèrica complementen aquest punts de vista i ens atansen a problemàtiques que seran tractades a fons en la segona ponència de la Jornada. Són les del

Grup CD-URB, "Estratègies de parcel•lació i edificació a la Barcelona de 1930: el sector de l'avinguda de Sant Ramon Nonat" [161-176] i de Martí Checa, "Els efectes urbanístics del Congrés Eucarístic Internacional de Barcelona, 1952" [177-192].

La metamorfosi de la ciutat a mesura que la metròpoli canvia de dimensió és també enfocada des d'una altra perspectiva, la de la imatge de la ciutat, en el seu doble vessant: l'estudi de la recepció de la ciutat per part dels ciutadans (i visitants) i l'anàlisi de les intervencions urbanístiques decididament orientades a modificar-la. Són unes intervencions que al llarg del segle vint s'han esdevingut, sobretot, a redós de les successives onades de retòrica historicista, del forçat medievalisme de l'operació barri Gòtic fins al postmodernisme que preserva xemeneies i altres elements procedents del passat industrial en les zones remodelades i ara descontextualitzats. D'aquí ve el títol de la secció: Urbanisme d'imatge i percepció de l'espai urbà. Hi trobem aportacions com la de Joan Ganau, "La ciutat com a museu. Les obres de reforma interior i el naixement del barri Gòtic de Barcelona, 1907-1930" [193-206], la de Santi Barjau, "El desenvolupament de la promoció turística de Barcelona i el seu