És bo que a aquestes altures del volum intervingui el director de la Geografia del Països Catalans amb un apartat, d'aparença literària, proposant la consideració del paisatge com a recurs [pp. 278-290]. Dit en paraules més crues, Carles Carreras apunta la consideració del paisatge com a mercaderia, ras i curt. Poques planes però d'una claredat contundent. Haurien de merèixer un lloc permanent en els dossiers i reculls d'escrits sobre aquest tema de la significació del paisatge, de tanta forrolla en el moment d'escriure aquesta ressenya.

L'ecòleg Ramon Folch i Guillèn enceta el tema de la problemàtica del medi ambient dels Països Catalans [pp. 291-340] amb un passeig, tan deliberat com efectista, per la maroma del determinisme a fi i efecte de poder advertir que "no és correcte parlar de prefiguració ecològica de la transformació territorial , però sí de condicionaments o de limitació de la transformació per raons ecològiques. Els Països Catalans no són una excepció a aquest principi". [292] Ramon Folch mateix, i l'Isabel Gil i Espert en les pàgines a venir, donen un ampli ventall d'exemples demostratius. A partir de l'esquema de Natura ús o abús, l'obra bàsica i emblemàtica dirigida per Folch, presenten, de manera sistemàtica, potser massa i tot, les diverses problemàtiques medioambientals: les que afecten l'atmosfera, les que afecten el medi geològic, els sòls, les aigües, la flora i la fauna dels Països Catalans. Els problemes dels sorolls també hi són tractats com un cas a banda. Finalment, s'introdueix el tema de la legislació sobre el medi ambient.

[pau alegre, Sant Jaume de 2003]