Engalta aleshores el darrer terç del segle XIX amb un bon estoc de dades estandaritzades la qual cosa li permet basar la narració en el comentari d'estadístiques tan desitjat: tancament de fargues, l'obsessió per l'hulla coquitzable, el geotermalisme, etc. Tanmateix, el segle XX també s'obre amb un ampli repàs teòricopràctic d'història, pel broc gros, decorada amb notícies diverses sobre els alts i baixos conjunturals de la producció metal·lífera de la conca de Bellmunt del Priorat; de la dels lignits del Berguedà i a altres contrades, associada amb la producció de ciment; de l'engegada de les explotacions potàssiques al Bages; i, finalment, la il·lusió del petroli. Cal advertir, però, que l'exposició de recursos només abasta l'àmbit geogràfic del Principat.

La història recent dels recursos minerals, des del 1939 ençà, és un repàs de la producció per mitjà de les "estadístiques comentades". Una producció molt minsa llevat de la de sals i la d'argiles ceràmiques. Ara, l'exposició s'enriqueix amb dades sobre establiments i treballadors i recobreix l'àmbit dels Països

Catalans. És una bella mostra de geografia econòmica d'escola de comerç. Bonica, també, la informació sobre la procedència dels materials de construcció d'alguns edificis singulars de Barcelona a les pp. 163-164.

Dels recursos minerals als recursos hídrics. Pere Salvà, en presentar la problemàtica específica [pp. 170-185], fa l'advertiment: "l'aigua, un recurs escàs". En la perspectiva històrica, omnipresent en la secció, vol dir que "mentre els recursos hídrics utilitzables eren suficients per a respondre a la demanda existent no hi havia lluita per a controlar-los i no se'n regularitzaven els usos." [p. 172] Una apreciació que serà desmentida pels autors que el segueixen. Així, segons Salvà, els superàvits i els dèficits de les conques hidrogràfiques i els de les illes, la problemàtica específica i general que provoquen aquells diferencials i les realitzacions en el domini de la depuració i el reciclament de les aigües contaminades són problemes contemporanis. El mateix Salvà hi havia insistit en descriure l'estat del mar català en el volum primer. També fa referència