expressa als canvis històrics. En aquest cas, però, insisteix en els canvis d'ús que l'aigua ha sofert fins a estabilitzar-se en un 85% de les disponibilitats destinades al regadiu, un 10% a usos urbans i domèstics i el 5% sobrant a la indústria. Al cap i a la fi, la missió d'aquesta quinzena de pàgines de Salvà és anunciar un altra obra dins l'obra, la signada conjuntament per Juan Romero González i Tomàs Peris Albentosa sobre "usos, distribució i control de l'aigua" [pp. 186-277].

La dilatada contribució de Romero i Peris pretén analitzar l'estat i les transformacions sofertes pels sistemes de regadiu agraris, català i valencià, en l'entorn històric del traspàs de l'Antic Règim. És clar que sense el recurs de l'aigua no hi ha regadiu. Tanmateix, l'objectiu essencial del capítol no és tant el de precisar la relació causal entre disponibilitat d'aigua i cultura com la d'explorar l'evolució de la cultura de l'ús de l'aigua per al regadiu. En la recerca dels factors que intervingueren en la millora dels sistemes de regadiu que donaren lloc a l'expansió dels conreus comercials i a l'especialització agrícola als

segles XVIII i XIX, els autors aborden un problema de gran significació en la historiografia contemporània. Oi més si d'aquesta expansió i especialització se'n pogués derivar alguna conclusió sobre mecanismes d'acumulació capitalista. No van pas tan enllà. Els mateixos autors justifiquen aquesta manca d'atreviment pel caràcter 'exploratori' de treball i que ja he apuntat

I també li aniria bé el qualificatiu de 'provisional'. En efecte, les fonts informatives són molt limitades malgrat que també siguin prou significatives. Per a descriure l'estat dels regadius a la primera meitat del dinou utilitzen les dades, a voltes sistemàtiques a voltes pintoresques, contingudes en les obres de Francesc Jaume Jaubert, baró de Paçà (Recherches sur les arrossages, 1846-47), Pascual Madoz (Diccionario.... , 1844-50), A. Llauradó (Tratado de aguas y riegos, 1888) i el tresor documental de Cavanilles (1795-97). I poca cosa més. Trobem que la descripció dels sistemes de regadiu del País Valencià són més aconseguits que no pas els del Principat. De tota manera, la constatació de la millora del