La col·lecció Catalunya Comarcal

A partir de l'any 1978, la Caixa d'Estalvis de Catalunya (CECAT) va publicar una col·lecció de monografies comarcals que, a un ritme d'un parell o tres cada any, va completar ja ben entrada la dècada dels anys noranta. Aquesta col·lecció ha significat una aportació molt important per al coneixement del territori, l'economia i la societat catalana dels nostres dies. Bona prova d'aquesta transcendència és el fet que ja hagi merescut l'atenció de ser estudiada críticament en el seu conjunt.

Les directrius dictades als autors pel Servei d'Estudis de la CEC giraven entorn a l'anàlisi de l'estructura econòmica de la comarca. L'esquema bàsic de la monografia sobre l'Alt Penedès que tot seguit comentaré no se n'apartà pas. Potser sigui per aquest caient decantat cap a l'economia aplicada, o bé per la mateixa significació comercial de l'entitat promotora, una gran part de les monografies varen ser signades per economistes. Tot i que els plantejaments generals de la col·lecció s'avenien molt bé amb els coneixements i habilitats analítiques dels geògrafs, les seves intervencions en les vint-i-vuit monografies publicades fins a l'any 1990 foren ocasionals, esparses i amb un protagonisme secundari, tret d'una excepció molt significativa.

En canvi, els geògrafs potser varen tenir un paper més destacat com a prologuistes. Val la pena repassar-los: Lluís Solé (Pallars Jussà, 1981), Salvador Llobet (Pallars Sobirà, 1983), Josep Iglésies (Priorat, 1985), Joan Vilà-Valentí (Solsonès, 1987) i Enric Lluch (Maresme, 1989), en relació amb els volums editats fins al 1990. A l'any 1991 s'hi afegiria Lluís Casassas (Garrigues). Tot sigui dit de passada i sense relació amb la geografia, però prou simptomàtic de la misogínia ambiental, el mateix any 1991 es concedia el pròleg a una dona per primera vegada, Maria Rúbies. Era en la monografia (Noguera) que feia la trenta-tres de la col·lecció.

L'excepció a la qual feia referència és un subconjunt de quatre monografies relatives a les comarques pirinenques: Cerdanya (1981), Pallars Jussà (1981), Vall d'Aran (1982) i Pallars Sobirà (1983). Les varen signar els geògrafs i consocis Xavier Mateu, Arcadi Castilló, Francesc López i Roser Majoral, ja fos en nom propi o bé fos com a coordinadors de grups de treball diversos, el més conspicu d'entre els quals va ser el Grup d'Estudis de l'Alt Pirineu (GAP) d'existència meteòrica. Noteu l'absència d'una monografia de l'Alt Urgell en aquest subconjunt d'autoria 'geogràfica'. Arribaria molt més endavant.