L'objectiu serà "...copsar i millorar la imatge que els infants del Col·legi Públic Ramon Muntaner del barri de Bellvitge de l'Hospitalet de Llobregat tenen de la seva ciutat, saber com la llegeixen" [41], "...i el mètode" consistirà en la comparació dels resultats d'una enquesta d'avaluació de coneixements inicials amb els d'una altra realitzada després d'haver desenvolupat activitats singulars i específiques d'aprenentatge: qüestionaris, gimcana, anàlisi de plànols i fotografies aèries, etc. Mètode comparatiu, o de balanços, que els mateixos autors tenen cura de no confondre amb els instruments d'anàlisi. En aquest cas, els instruments vindrien a ser els conceptes que permeteren organitzar el qüestionari de l'enquesta de manera que fos assequible per nois i noies de tretze o catorze anys i permetés extreure'n resultats comparables de base quantitativa.

A parer meu, la principal aportació del treball de Bertran, Paredes i Sánchez és precisament l'ús que fan dels conceptes de Lynch com a instrument d'anàlisi de la recerca per a analitzar la imatge mental que els infants de Bellvitge tenen de l'Hospitalet.

Sigui dit de passada que, pels nostres verals, l'obra de Kewin Lynch (The Image of the city, 1957) va ser molt citada i aprofitada pels arquitectes urbanistes dels anys seixanta i setanta. La seva introducció en els estudis geogràfics no es va produir fins ben entrats els anys setanta, a remolc del Laboratori d'Urbanisme de l'ETSAB, i de la mà de les tres "ces" (Capel, Carreras i Casassas) encarregades de la docència de la geografia urbana, à plusieurs réprises, dintre de la llicenciatura de geografia de la UB. Cal situar l'aplicació didàctica que comento sobre l'estela científica i cívica del darrer dels professors citats.

Després de presentar detalladament els cinc conceptes clau que segons Lynch faciliten la interpretació de la ciutat (els barris, les senderes, les vores, les fites i els nusos), els autors relaten el punt de partida de l'experiència: avaluació inicial i anàlisi dels resultats, efectuada al llarg del curs escolar 1991-92. De la tabulació de les mencions d'indrets urbans concrets anotats pels nois i noies en l'enquesta inicial o, més concretament, en el mapa mental per a ensenyar la ciutat a un visitant suposat, es constata la feblesa del coneixement global, i parcial, de la ciutat.