No caldria dir que la proposta didàctica va dirigida, precisament, cap a la superació, en el possible, de les mancances observades. Més amunt, he citat alguns dels recursos emprats. Ara només voldria remarcar el redactat, modèlic, de les fitxes destinades a l'aprofundiment del sentit dels cinc conceptes de Lynch per part dels alumnes. Una tasca no gens fàcil però, tanmateix, resolta, o almenys m'ho sembla, amb nota. El mestre o la mestressa, el lector o la lectora, que vulgui portar una experiència similar en un altre àmbit urbà caldrà que les tingui sempre a mà.

Una volta efectuades les activitats de la proposta didàctica, la recerca pedagògica va culminar amb l'avaluació final. Es repeteix, per tant, l'enquesta evaluadora que s'havia complimentat en iniciar-se l'experiència i es comparen els resultats tant en termes absoluts, la freqüència del nombre de mencions per concepte, com en termes relatius. En aquest darrer topant resulta molt il·lustrativa la ponderació dels indrets esmentats per mitjà de propietats o atributs objectivables. Per exemple, la ponderació de les mencions dels barris mitjançant la seva superfície permet dibuixar cartogrames prou evocadors de les diferències entre el realment mesurat i el que és conegut efectivament.

Del capítol vuitè i final, dedicat a l'anàlisi i la comparació de resultats, reprodueixo tot el darrer apartat atès que constitueix la conclusió del llibre. Serà també la millor manera de cloure aquesta ressenya.

"L'anàlisi comparada dels mapes cognitius inicials i finals i de les imatges mentals elaborades respectivament a partir d'aquells, posa de relleu un canvi notable en la seva percepció de la ciutat, que paga la pena destacar:

En començar l'experiència la representació mental de l'Hospitalet demostra una visió egocèntrica de l'espai, en què el barri de Bellvitge rep un tractament preferent i la ciutat s'estructura al seu voltant. Aquesta imatge primera és una visió parcial de la ciutat, ja que els barris situats al nord de la línia fèrria de Barcelona a Vilafranca del Penedès no hi són representats; és un espai desconegut. En acabar l'experiència, la concepció de l'espai és diametralment oposada. Hom ja no entén la ciutat a partir del propi barri, sinó que ha adquirit un coneixement de la seva estructura urbana, cosa que li permet una organització mental ordenada de l'espai urbà. Ara, tota la ciutat és coneguda.