Els autors, tres mestres d'escola primària, valoren positivament i justifiquen l'interès cognitiu i cívic de l'estudi del medi urbà com una experiència didàctica que pot portar-se a terme sense problemes destacables en el primer nivell escolar. Abans de donar resposta a la qüestió central del capítol introductori, per què un treball sobre la percepció de la ciutat?, vénen a plantejar-ne una altra que li dóna pas: com podem interessar la quitxalla pel fet urbà, en general, i per la seva ciutat, en particular?. És per a reeixir en aquesta finalitat estratègica com ordenen la tàctica de la recerca pedagògica i geogràfica que ens la relaten sobre "... la base, ara gens contestada, que l'aprenentatge de la geografia ha de fonamentar-se en l'experiència directa de l'entorn de l'alumne, esdevé de cabdal importància saber com aquest entorn és percebut per l'estudiant." [21]

En el capítol segon és descriu el marc de l'experiència. Ens faciliten un recordatori molt útil dels trets distintius de la ciutat de l'Hospitalet, aquesta unitat territorial administrativa de dotze quilòmetres quadrats i escaig de superfície en la qual resideixen actualment gairebé 300.000 habitants. El creixement demogràfic sobtat que des de la Guerra Civil ençà ha experimentat aquest terme arrapat funcionalment a Barcelona ha ocasionat una acusada fragmentació i desconnexió de l'espai. La diversitat morfològica i social de la dotzena de barris que poden identificar-se, pel cap baix, a l'Hospitalet fan ben difícil el seu relligament col·lectiu o, com a mínim, el reconeixement de la unitat urbana general per sobre d'un mosaic tan variat. És fàcil suposar que aquest esmicolament és una dificultat afegida a la manca d'experiència directa que tenien els nois i les noies del barri de Bellvitge de l'Hospitalet de Llobregat en iniciar el seu aprenentatge de la realitat urbana que els envolta. Aquests són, doncs els marcs epistemològic i psicològic de la recerca.