l'activitat turística tenen un interès secundari respecte del treball de documentació sobre les característiques, ben peculiars, del turisme rural en les imposants masades de la petita noblesa agrària del nord i, en especial, de les contrades vinícoles de la regió de Porto.

L'apartat dedicat a les Trabajadoras a domicilio s'obre amb un treball metodològic signat per Mireia Baylina. Té un títol ben evocador: Unidas por el mismo hilo: un estado de la cuestión sobre el trabajo a domicilio [219-244]. Un fil el qual, pel cap baix, i per a Baylina i a mi mateix, goso dir que ens uneix des del temps de les rebesàvies de les nostres rebesàvies bagenques versades en el putting-out llaner d'antuvi i en les quadres de selfactines cotoneres després. Deixem-nos, però, de premodernitats i tornem al tema. Baylina posa de relleu com, des del punt de vista dels empresaris, el treball domiciliari de confecció, tan se val sigui per cosir roba o cuiro, es considera com una prolongació del treball propi de les dones a la llar i per les quals tindrien una habilitat gairebé 'innata'. El treball productiu no precisaria d'habilitats

estimables i, per tant, es poden justificar fàcilment les retribucions de misèria.

Els resultats de la selecció de vint enquestes a treballadores a domicili realitzades per Montserrat Villarino i Pedro Armas a tres comarques gallegues palesen aquell axioma. L'auge de les empreses de confecció en aquella comunitat, algunes de les quals amb projecció comercial d'abast mundial, ha estès considerablement aquesta modalitat de treball. Ho expliquen amb un estil expressiu ben viu en La aldea global y el trabajo a domicilio en Galicia: 'coser y cantar', 245-268. Ben entès, el treball es pot desenvolupar a la pròpia llar o bé en un local, un racó de garatge per exemple, junt amb altres companyes. Tanmateix, la relació amb el distribuïdor de la feina és sempre individualitzada. L'ofegament de les solidaritats és un aspecte del treball domiciliari tan important com la baixa remuneració. La insensibilització envers l'autoexplotació n'és el corol·lari. El treball de Rafael Viruela titulat Mujeres y trabajo no declarado en la industria del calzado [269-288]